Publicat 27/09/2016 12:35

Un estudi eleva fins a 867 els tipus de virus als oceans, el triple dels que es coneixia

Imágenes de virus marinos
ELENA LARA / CSIC

BARCELONA, 27 set. (EUROPA PRESS) -

Un estudi eleva fins a 867 els tipus de virus que viuen en els oceans, el triple dels quals es coneixien fins ara, un treball en el qual han participat investigadors de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM) del Csic, liderat per l'Ohio State University (Estats Units), i que ha descrit fins a 15.222 poblacions virals.

L'estudi ha produït un catàleg relativament complet dels virus oceànics i ha revelat "nous mecanismes amb els quals els virus modulen els gasos d'efecte hivernacle", segons l'investigador Matt Sullivan, ha publicat la revista 'Nature'.

El treball ha utilitzat les mostres recollides per les expedicions Tara Oceans i Malaspina-2010 --que van donar la volta al món-- a l'oceà Atlàntic, Pacífic, Índic i el Mar Mediterrània, des de la superfície fins a 4.000 metres de profunditat.

A partir d'aquestes mostres, ha concentrat els virus i utilitzat eines bioinformàtiques per analitzar-les: "Hem aconseguit reconstruir i catalogar una gran quantitat de virus genèticament diferents que s'agrupen en grups que comparteixen propietats similars", segons el científic Simon Roux, ha explicat el Csic en un comunicat aquest dimarts.

A través d'eines metagenòmiques i bioinformàtiques, han unit els fragments d'àcids nucleics de les mostres com si fossin trencaclosques, de manera que han generat un "virioma de l'oceà", i els virus d'AND de doble cadena representen 15.222 poblacions virals que es poden agrupar en, com a mínim, 867 grups amb propietats similars, diferents entre si.

"Això triplica el nombre de virus oceànics coneguts", ha destacat la investigadora del ICM Silvia G. Alcinas --que va participar en les expedicions--, i ha afegit que, dels 867 grups, 38 són abundants i contenen la major part de virus, mentre que dos terços de les 15.222 poblacions es descriuen per primera vegada en aquest treball.

GENS FUNCIONALS

Els resultats permetran "entendre millor el paper dels virus en les xarxes tròfiques microbianes", ha observat la investigadora de l'ICM Dolors Vaqué --coordinadora de l'expedició Malaspina--.

L'estudi ha detectat diversos centenars de gens funcionals, amb un paper biogeoquímic a l'oceà, i que probablement provenen dels hostes dels virus: cada vegada que un virus infecta una cèl·lula de l'oceà, a més de la infecció, el pot aportar gens nous, traslladant-los entre hostes.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés