BARCELONA, 23 maig (EUROPA PRESS) -
Una investigació catalana en pacients amb trastorn depressiu major (TDM) ha identificat variacions en els patrons de l'activitat cerebral en estat de repòs ('resting state'), entre les quals ha detectat que la connectivitat funcional neuronal es fa més monòtona que en persones sanes.
Les variacions en els patrons de l'activitat cerebral que ha detectat ajuden a caracteritzar millor el que és el trastorn mental més prevalent en el món, ha publicat la revista 'Human Brain Mapping'.
El coordinador de l'estudi, Gustavo Deco, ha explicat a Europa Press que aquesta monotonia està relacionada amb el rumianisme, un fenomen en el qual un "s'enganxa amb el seu propi problema, amb la seva obsessió, i entra en un 'loop'".
En una situació normal, diferents parts del cervell parlen entre elles, amb un repertori molt ampli, mentre que en depressió el repertori es redueix i comencen a ser menys les àrees que parlen les unes amb les altres, fet que està relacionat amb una falta de creativitat per resoldre un problema, que es resoldria fàcilment en pacients sans, ha observat Greco, professor d'investigació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
27 PACIENTS
S'ha comparat la connectivitat cerebral global i local de 27 pacients amb diagnosi de TDM procedents de l'Hospital de Bellvitge de Barcelona i 27 persones sanes que han servit de control, a través de la ressonància magnètica funcional (fMRI BOLD), amb la participació de científics clínics de diversos hospitals nacionals i centres d'investigació internacionals.
Amb aquesta tècnica, els investigadors van obtenir sèries temporals del consum d'oxigen cerebral a nivell global i local, a fi d'identificar les variacions en la connectivitat funcional en els dos grups de subjectes en estudi.
Després de l'anàlisi de la connectivitat funcional dinàmica s'ha vist que els pacients amb depressió presenten una estabilitat i una sincronització fora dels patrons d'activitat cerebral normals, uns patrons similars als estats reflexius i de pensament; també presenten un increment en la connectivitat general i una disminució en les connexions específiques del cervell.
L'estat de repòs és particularment important al TDM perquè reflecteix estrictament l'activitat del cervell deguda únicament a les seves propietats intrínseques i, per tant, "no està contaminada pels imperatius d'una tasca o una estimulació externa".
