VALÈNCIA, 29 nov. (EUROPA PRESS) -
El professor de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge Manel Esteller ha vaticinat aquest dimarts que els avenços a l'estudi de la biogenètica dels tumors permetrà en uns 15 anys poder donar un tractament personalitzat a prop del 90% dels càncers.
Esteller ha pronunciat aquest dimarts la conferència inaugural 'La investigació en càncer: Què ens deparen els pròxims 10 anys?' del simposi 'Desafiament oncològic' de València, coordinat pels doctors Carlos Camps, cap de Servei d'Oncologia de l'Hospital General de València, i Vicente Guillem, cap d'Oncologia Mèdica de l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO), i que reunirà més de 400 experts.
Sobre aquesta qüestió, ha explicat que "de cada vegada la medicina personalitzada es va incrementant". Així, si en els anys 80 tots els tumors es tractaven igual en funció de l'òrgan al qual afectava, actualment el 30% dels tumors es tracta en funció de les característiques íntimes moleculars i cel·lulars. "Aquesta és una revolució que en 10 anys serà del 50% i en uns 15 anys arribarà ja al 90%", ha destacat.
D'aquesta manera, els tractaments s'aplicaran en funció de les característiques "definitòries" d'aquest tumor, del que "diferencia un tumor en el mateix estadi en una persona d'una altra" perquè "se sabrà el tipus de cèl·lules, quina mutació té i quina és l'alteració epigenètica". "Es tindrà un coneixement molt sofisticat", ha apuntat.
Sobre aquesta qüestió, ha aclarit que tot i que pot semblar que l'estudi genètic d'un tumor és molt complicat "no és el cas i, de la mateixa manera que avui dia en una anàlisi de sang es mira l'hemoglobina, en un futur s'analitzarà un determinat gen i formarà part del dia a dia de l'oncologia mèdica".
Aquest director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer ha destacat que la medicina de precisió "implica donar el tractament adequat que anirà millor al pacient en funció de les seves característiques" i a més evitarà donar un tractament a un malalt al qual no li farà efecte.
BENEFICIS MÈDICS I ECONÒMICS
D'aquesta manera, amb una petita inversió de fer un test, que pot costar 300 euros, es pot evitar donar un tractament de 30.000 euros que no funciona i reservar-lo per als pacients als quals sí que els serveix. "És el futur, és una mesura molt important mèdicament però també socialment", ha recalcat. Per a això, cal explicar que si a més d'un benefici de salut és un benefici econòmic, serà "acceptat".
Esteller ha recordat que aquesta medicina personalitzada va començar en el càncer de mama en detectar-se Her2 "però després ja no hi ha tant un tractament específic sinó molta detecció precoç i per això hi ha més curació". Al de pulmó, el tractament personalitzat es dóna ja en un 15-20% dels casos, perquè s'ha descobert una mutació específica d'aquests tumors, i s'han detectat gairebé 50 tipus de leucèmies diferents, cadascun d'ells aparellat a un tractament.
Així, si el tractament personalitzat està més avançat en el càncer de mama, pulmó, leucèmies, limfomes, melanomes i càncer de ronyó. Els pitjors són el glioma cerebral, tot i que s'estan aconseguint "avenços importants", i el càncer de pàncrees perquè és resistent i quan es diagnostica ja és "molt tard". De la mateixa manera, ha ressaltat que en el de còlon també s'ha avançat "molt" i s'han aconseguit supervivències "molt elevades" fins i tot en pacients amb metàstasi en el fetge, ja que es coneixen alguns factors que el fan més sensibles a determinats fàrmacs.
"MÉS INVESTIGACIÓ"
Sobre aquesta qüestió, el cap de Servei d'Oncologia de l'Hospital General de València ha destacat que tot i que ara es disposen de "moltes armes" terapèutiques i es treballa contra el tumor en diferents àrees, com la quimioteràpia, les dianes moleculars i la immunoteràpia, encara queden "molts tumors per als quals no hi ha respostes".
Per aquesta raó, ha apuntat que els fons per a investigació depenen del Govern espanyol però "també de la societat en global, de les empreses privades i de les persones" ja que la inversió és la mateixa que el 2000 i "la llei de mecenatge impossibilita que es facin donacions per a la ciència".
En concret, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana està en la quarta posició pel que fa a investigació ja que els principals nuclis són a Madrid, Barcelona i Andalusia.
Per la seva banda, el cap d'Oncologia Mèdica de l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO), Vicente Guillem, ha destacat que estem al començament de l'era de la immunoteràpia, es desenvoluparan nous fàrmacs i hi haurà millors resultats.
Alhora, ha coincidit que els avenços que s'estan produint en biologia molecular i en genètica canviaran tant el diagnòstic, com el pronòstic i les teràpies "sens dubte els anys vinents".
A més, cada dia "es disposa de millor tecnologia". Així, si abans per poder veure una alteració molecular en un gen es tardava més d'un mes, avui dia en una hora es poden tenir milers d'estudis genètics amb centenars d'alteracions. "Això ho canviarà absolutament tot", ha vaticinat.
