El Centre Irídia estudia accions legals per reclamar que es repatriï el cos
BARCELONA, 13 des. (EUROPA PRESS) -
La cooperativa audiovisual Metromuster i col·lectius socials han criticat aquest dilluns que la mort d'un jove de 21 anys el 6 de gener del 2012 al centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca, a Barcelona, no es va comunicar oficialment a la família, que desconeix on es troba el cos.
El realitzador i sociòleg Xavier Artigas ha afirmat en roda de premsa que s'han posat en contacte amb la família del jove, Idrissa Diallo, en un viatge a la República de Guinea, i que la mare i el germà han assegurat que van tenir coneixement de la mort per la trucada d'una advocada catalana --que no ho representava però tenia un vincle personal amb Idrissa--, però no van tenir cap comunicació oficial.
A l'acte, al qual han assistit representants de SOS Racisme, Tanquem els CIE, el Sindicat popular de venedors ambulants de Barcelona i el Centre Irídia, han projectat un vídeo en el qual la família ha afirmat que no ha vist el cos, que desconeix on es troba, i que fins que s'hi han desplaçat fa poc a Guinea els membres de la productora no van tenir certesa de la mort.
La productora ha constatat que després de la mort hi ha hagut comunicacions amb l'ambaixada de Guinea a Espanya i entre el Ministeri de l'Interior i el consolat de Guinea a Barcelona, però que tot i que l'expedient del jove contenia el telèfon del seu germà --al qual va trucar l'advocada--, no es va produir una comunicació oficial amb la família per part de cap dels dos països.
El realitzador ha explicat que van contactar, a través del mitjà digital 'La Directa', amb la Conselleria de Justícia de la Generalitat i la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, i que la primera els ha explicat que el cos del jove va entrar a l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses el dia de la mort i va sortir el juliol de 2012, a un destí que no se sap perquè l'Estat no està obligat a especificar-ho.
Artigas ha assegurat que recullen informació sobre el cas des de fa temps i que els va sorprendre "la total opacitat" per part de les autoritats, especialment de la Policia Nacional, al voltant d'una mort que l'informe d'aixecament del cos considera que va ser una mort sobtada d'una persona jove sana, en el que asseguren que no aprofundeix la posterior autòpsia, i ha criticat que s'ha repartit per la geografia espanyola als testimonis.
DECLARACIONS
Ha afirmat que els companys de cel·la d'Idrissa van declarar davant de la Policia sense presència d'un advocat, i que les afirmacions recollides oficialment, a les quals han tingut accés, asseguren que l'ambulància va arribar immediatament i no hi va haver violència policial, però que aquestes declaracions "coincideixen al mil·límetre" entre elles el que ha assegurat que és un cas de 'talla i enganxa' perquè es repeteixen fins i tot faltes d'ortografia.
Artigas ha criticat que han trobat "contradiccions" entre el que van declarar davant de la policia els companys de cel·la d'Idrissa i el que alguns testimonis han afirmat a alguns advocats que es van interessar en el succés i van ser expulsats del CIE.
Segons el realitzador, aquestes persones han afirmat que el jove es queixava des de feia temps de dolors i que el 6 de gener del 2012, quan estava molt malament, l'ambulància va arribar una hora tard, quan ja estava mort, de manera que podria haver estat "almenys una negligència mèdica", ha sostingut.
ACCIONS LEGALS
L'advocat del Centre Irídia Andrés García Berrio ha explicat que estan estudiant emprendre accions legals per sol·licitar que es faci la identificació legal del cos i que aquest pugui ser traslladat a la família, així com que el Govern espanyol investigui a fons els fets, amb dades com quan va arribar exactament l'ambulància.
Segons Berrio, s'hauria hagut d'investigar si havia responsabilitats penals, ja que "no es va garantir una investigació independent", perquè es va expulsar del CIE als advocats i es van posar obstacles a l'acusació popular, com ha afirmat el representant de SOS Racisme Karlos Castilla.
L'advocat ha postil·lat que per reclamar la responsabilitat patrimonial hi ha un procediment administratiu que pot fer-se sol durant el primer any després de la mort, però que com no hi ha hagut una comunicació oficial amb la família, hauria de comptar-se des que aquesta ho va saber de manera certa amb la visita dels integrants de la productora audiovisual.
