Actualitzat 30/03/2017 08:37

Els rellotges s'endarreriran una hora la matinada de diumenge, tornant a l'horari d'hivern

A les 03.00 seran les 02.00 hores en compliment amb la Directiva Europea del Canvi d'Hora

MADRID, 29 oct. (EUROPA PRESS) -

Els rellotges s'endarreriran una hora a la matinada del diumenge 30 d'octubre i a les 03.00 hores tornaran a ser les 02.00 hores, posant final a l'horari d'estiu i recuperant l'hora d'hivern.

El canvi, pel que aquest diumenge 30 d'octubre s'adormirà un hora més, obeeix al compliment de la Directiva Europea del Canvi d'Hora que pretén afavorir l'estalvi energètic, segons informa l'IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia).

El canvi d'hora i la volta a l'horari d'hivern va començar a generalitzar-se, tot i que de manera desigual, a partir de 1974, quan es va produir la primera crisi del petroli i alguns països van decidir avançar els seus rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. S'aplica com directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys.

Tot i això, després de l'aprovació de la Novena Directiva aprovada pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió, des de gener de 2001 el canvi s'aplica amb caràcter indefinit. En la normativa espanyola es va incorporar mitjançant el Reial decret 236/2002, d'1 de març. Així, el canvi d'hora es produeix l'últim diumenge de març (estiu) i l'últim d'octubre (hivern).

D'acord a les estimacions de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi Energètic (IDAE), amb caràcter general el potencial d'estalvi en il·luminació podria suposar un 5%, el que equivaldria a 300 milions d'euros d'estalvi segons els preus vigents. D'aquesta quantitat, 90 milions correspondria al potencial de les llars espanyols, fet que suposa un estalvi de sis euros per llar; mentre que els altres 210 milions d'euros restants s'estalviarien als edificis del terciari i en la indústria.

El caràcter indefinit de l'aplicació del canvi d'hora es va adoptar per entendre's que "el bon funcionament d'alguns sectors, no només el dels transports i les comunicacions, sinó també altres rams de la indústria, requereix una programació estable a llarg termini".

En concret, la data per al començament de l'hora d'estiu, i la seva finalització es produeixen l'últim diumenge del mes de març i l'últim d'octubre, respectivament. La vocació de permanència de la directiva permet que ciutadans i institucions públiques i privades de la UE coneguin amb anticipació les dates del canvi horari per planificar la seva activitat sense necessitat d'esperar a norma futura.

Segons un estudi sobre l'abast i els efectes de la mesura fet per la Comissió Europea i presentat al Parlament en 1999, el canvi d'hora té impactes "positius" no només sobre l'estalvi sinó sobre altres sectors com el transport, les comunicacions, la seguretat viària, les condicions de treball i les formes de vida, la salut, el turisme o l'oci.

L'IDAE assenyala que per arribar al potencial estalvi haurà de realitzar-se un comportament "responsable" a casa a l'hora de prescindir de la il·luminació artificial quan no cal, així com la utilització de tecnologies d'estalvi en il·luminació per aprofitament de la llum natural en edificis del terciari i en indústries.

Aquestes tecnologies àmpliament experimentades consisteixen en fotocèl·lules o sensors de llum que apaguen o regulen la il·luminació artificial en funció de la llum natural aportada a la zona, a través de finestres o lluernes, entre d'altres propostes.

POLÈMICA

La Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE) reivindica des de fa anys que Espanya torni al meridià de Greenwich, que és el que, segons la seva opinió, li correspon. Segons ARHOE, el desfasament horari va començar des de 1942, quan es va adaptar l'horari espanyol al de Berlín (Hora Europea Central) en alineació amb el règim nazi i mai es va recuperar l'horari en correspondència amb l'hora solar.

L'associació considera que Espanya ha d'adoptar l'hora oficial del Regne Unit, Portugal, Marroc i Canàries (Hora Europea Occidental), que és la que li correspon geogràficament i abandonar l'Hora Europea Central, que correspon a països més a l'est. Per a aconseguir-ho, el primer pas és obviar l'adopció de l'hora d'estiu de l'últim cap de setmana de març. El canvi quedaria definitivament complet quan la següent tardor s'endarrerissin els rellotges per tornar a l'hora d'hivern.

Precisament, en aquesta última setmana d'octubre, diversos governs autonòmics han mostrat la seva oposició al canvi d'hora. Així, per exemple, el passat 25 d'octubre, tots els grups polítics del Parlament Balear han aprovat una declaració institucional en aquest sentit perquè la comunitat autònoma és la "més afectada" pel canvi, després de ser el primer lloc d'Espanya on es fa de dia i es fa de nit.

En la mateixa línia, Les Corts Valencianes han acordat aquest 27 d'octubre instar al Govern espanyol que obri el debat social sobre el manteniment de l'horari d'estiu al país davant dels beneficis socials i econòmics que comportaria, sumant-se així a la proposta llançada pel parlament de les Balears.

Per contra, la Generalitat de Catalunya ha defensat en un comunicat l'estalvi econòmic que suposa el canvi horari, mentre que el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme ja ha advertit a Balears de "no pot modificar o mantenir de manera unilateral l'horari" perquè el canvi d'hora està regulat a nivell europeu en una Directiva de la Unió Europea que afecta a tots els seus Estats membre.

Arran d'aquesta polèmica, el president ARHOE, José Luis Casero, va reclamar a Balears "no territorialitzar" el canvi horari després de la decisió del Parlament balear. "No deixa de ser un gest cara a la galeria perquè el que hi ha és una Directiva Europea que es té complir i que afecta a tots els seus Estats membre, per la qual cosa el Govern no té potestat", ha indicat Casolà en declaracions a Europa Press, i alhora ha reiterat que la solució passa per tornar al meridià de Greenwich.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés