MADRID, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
La Comissió Islàmica d'Espanya ha fet públiques algunes indicacions que defensen l'ús del vel islàmic per part de les dones musulmanes en l'espai públic, especialment a la feina i l'escola, i en contra de les normatives que prohibeixen vestir aquesta peça que, segons precisen, les dones escullen portar "lliurement".
"Que una alumna o una treballadora porti un hijab no ofèn els drets fonamentals dels altres ni tampoc és contrari a l'ordre públic", indica el president de la CIE, Riay Tatary, en el document, al qual ha tingut accés Europa Press, i en què s'esgrimeixen arguments tant normatius com basats en l'Alcorà per reivindicar el seu ús.
En primer lloc, la CIE recorda que, segons la Llei de Llibertat Religiosa del 1980, l'exercici del dret a la llibertat religiosa i de culte té com a únic límit els drets i llibertats dels altres així com la salvaguarda de la seguretat, la salut i la moralitat pública. La mateixa llei afegeix que no es poden al·legar motius religiosos per negar a algú una feina, activitat o l'acompliment de càrrecs públics.
A més, la CIE assenyala que cap norma d'urbanitat estableix l'obligació de les persones que portin hijab o vel, --o tocat religiós, solideu, toca o kipà-- de descobrir-se en entrar en espais tancats, "com passa amb el barret o la gorra". Per tant, afegeix que no cal esgrimir l'esmentat argument per establir normes "que restringeixin, mitjançant prohibicions genèriques, l'ús d'aquesta peça".
Per a la CIE, aquestes restriccions generen situacions "discriminatòries" i no superen "el judici de proporcionalitat, necessitat i idoneïtat segons la doctrina reiterada del Tribunal Constitucional".
Els musulmans tampoc consideren admissible que es recorri a l'argument de la laïcitat pública per a prohibir-lo perquè, tot i que la Constitució Espanyola garanteix l'aconfessionalitat de l'Estat, també estipula que es tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola.
D'altra banda, critiquen l'exigència que una dona hagi d'acreditar la fe per justificar l'ús del vel davant de qualsevol institució pública o privada, acollint-se a l'article 16.2 de la Constitució Espanyola, que estableix que "ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences".
Alhora, la CIE defensa que les musulmanes puguin aparèixer en el DNI amb el cap cobert de la mateixa manera que les religioses catòliques espanyoles que, segons assenyalen, "no són qüestionades". Per a això, citen la Instrucció de la Comissaria General d'Estrangeria i Documentació sobre l'expedició del DNI o NIE, que admet en la fotografia el cap cobert amb mocador o peça que imposi un culte religiós sempre que "l'oval del rostre aparegui totalment descobert des del naixement del pèl fins al mentó".
L'ALCORÀ INDICA PUDOR PUDORÓS
D'altra banda, pel que fa a les indicacions alcoràniques, la CIE explica que el seu llibre sagrat demana explícitament als creients d'aquesta confessió "pudor pudorós" i a les dones, que no exterioritzin la seva bellesa en públic.
Segons un versicle de l'Alcorà, Déu es va dirigir al Profeta Mahoma i li va dir: "Digues als creients que baixin les seves mirades i guardin les seves parts, això és més pur per a ells. I digues a les creients que baixin les seves mirades i guardin les seves parts, no s'ensenyi la seva bellesa tret del que s'exterioritza d'aquesta i es toquin amb els seus vels sobre els seus escots".
En concret, el versicle de l'Alcorà referent a l'ús de l'hijab continua indicant que les dones musulmanes no han d'exhibir la seva bellesa a ningú excepte als seus marits, pares, sogres, fills o fillastres, germans nebots de germans o de germanes, dones de la casa, homes dependents entrats en la decrepitud o nens petits.
El requeriment de l'ús del vel es relaxa per a dones que per la seva edat ja no poden tenir fills i no esperen matrimoni, a qui es permet usar les seves robes sense ornaments, si bé en tots els casos es recomana el pudor al vestir.
Per tot això, la CIE reclama que no es discrimini les dones que porten vel o toca, que no siguin "molestades en absolut" i que es respecti la seva forma de vida.
