BARCELONA, 17 ago. (EUROPA PRESS) -
Els hospitals de Bellvitge i Viladecans (Barcelona) han atès 1.049 pacients amb hepatitis C (VHC) des del 2015 fins a l'actualitat, els quals han tractat i curat entre el 96% i el 98% dels casos, ha explicat en un comunicat aquest dijous la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l'Institut Català de la Salut (ICS).
L'Hospital Universitari de Bellvitge ha tractat un total de 882 pacients, els més complexos, amb casos com a trasplantaments de fetge i ronyó i malalts cirròtics, entre d'altres, mentre que l'Hospital de Viladecans ha atès els 227 restants.
Les altes taxes de curació són fruit del tractament amb els antivirals d'acció directa (AAD), que es van començar a prescriure el 2014 i que han suposat un canvi "radical" en la qualitat de vida dels pacients, així com de l'esforç dels equips professionals dels centres, han destacat els hospitals.
La mèdica de l'Hospital de Viladecans Mercè Barenys ha destacat que, abans d'aquests antivirals, entre el 40% i el 50% dels pacients havien de rebre tractaments injectables, de llarga durada i amb poca tolerància que tenien taxes de curació d'entre el 20% i el 30%, segons els genotips, per la qual cosa ha considerat "impactant" el canvi que han suposat.
TRACTAMENTS CURTS
Els fàrmacs orals desenvolupats des del 2014 permeten tractaments curts --d'entre vuit i 12 setmanes--, amb una bona tolerància i un índex de curació molt elevat, han destacat.
La millora de la qualitat de vida dels pacients ha estat important per l'estrès emocional que han patit molts d'ells, ja que es tracta d'una infecció que estigmatitza els portadors del virus.
Es tracta d'un virus que es transmet per via sanguínia i pot evolucionar en el 35% dels casos --F2, F3 i F4-- en hepatopaties greus, com la fibrosis avançada o la cirrosis.
Els hospitals de Bellvitge i Viladecans tenen identificades 300 persones que són portadores del virus de l'hepatitis C però no han desenvolupat cap símptoma --del tipus F1, el més baix--, i el seguiment que duen a terme els dos hospitals permet mantenir controlada la possible evolució de la malaltia i iniciar actuacions de forma precoç en cas que sigui necessari.
