El 84% es medica diàriament i la majoria presa psicofàrmacs
BARCELONA, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
Les persones amb discapacitat intel·lectual pateixen d'una medicació excessiva, segons l'estudi POMONA-Espanya fet a partir de 953 entrevistes a discapacitats de diferents graus, fetes com una rèplica en pacients espanyols d'un projecte europeu que va començar el 2003 i que serveix per mostrar els indicadors de salut d'aquest grup de persones.
Els investigadors Rafael Martínez, Maria José Cortés i Anabel Folch han presentat els resultats aquest dimecres en roda de premsa, acompanyats del cap de Servei de Discapacitat Intel·lectual de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) de Girona, Ramon Novell.
El 84% dels enquestats es mediquen diàriament, ha explicat Martínez, dels quals el 86% consumeix medicació psiquiàtrica diàriament, un percentatge molt alt de psicofàrmacs que controlen malalties per als que la majoria de pacients no està diagnosticat, com l'esquizofrènia i l'epilèpsia, i que els investigadors sospiten que es recepten "per controlar problemes de conducta".
Martínez ha posat de manifest la "polimedicació en nivells disparats" d'aquest col·lectiu, que consumeix una mitjana de 4,5 medicaments al dia --tot i que un 20% presa fins a set o més-- molts dels quals són incompatibles entre els quals hi ha i no tenen un seguiment mèdic.
L'escassetat d'informació és una altra dada rellevant de l'estudi, en què a més de la falta d'estudis i informes estadístics sobre aquest col·lectiu, es constata que la majoria de pacients i els seus cuidadors no coneixen el grau de discapacitat, els antecedents genètics i fins i tot dades bàsiques com l'altura del pacient.
DIAGNÒSTIC ADEQUAT
Els investigadors han demanat que es realitzi "un major esforç per evaluar" al pacient abans de receptar els fàrmacs, un problema que neix de la falta de formació professional dels metges per atendre correctament a les persones discapacitades, que fa més difícil un diagnòstic adequat.
Novell ha incidit en la importància de millorar l'atenció sanitària a aquest col·lectiu, que ara és "deficitària" en part per la dificultat de comunicació entre metges i pacients, ja que els metges reconeixen sentir-se incòmodes al no saber com actuar amb pacients amb els quals moltes vegades no es poden entendre i els pacients tenen problemes per expressar dolor i mostrar símptomes, ha apuntat.
INCULCAR HÀBITS SALUDABLES
Un altre dels problemes que afecten a la salut de les persones amb discapacitat intel·lectual és la dificultat d'inculcar-los hàbits saludables, ja que a part de presentar unes taxes de malalties més elevades que la població general --en especial en el cas d'epilèpsia i hipertiroïdisme-- el 50% és sedentari i un 30% pateix obesitat.
Tot i que el consum de tabac i alcohol és notablement més baix que en la població general, l'alt consum de psicofàrmacs també és un factor de risc per a la reducció de l'esperança de vida, a més de moltes malalties "emmascarades" per la discapacitat o per la medicació, com la hipertensió, que pot ocultar-se per la quantitat de fàrmacs que generen hipotensió, o l'artritis, que només es diagnostica si el pacient manifesta el dolor.
