La Dgaia ha obert expedient intern pels menors tutelats víctimes d'una xarxa pornogràfica
BARCELONA, 5 set. (EUROPA PRESS) -
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Dolors Bassa, ha explicat aquest dilluns en compareixença parlamentària que es crearà la figura d'un delegat de protecció contra la victimització per abusos sexuals en els centres de menors, després d'admetre la necessitat de "revisar" el sistema de protecció a la infància, i hi haurà 120 delegats.
"En cada centre, a un dels professionals ho especialitzarem en temes de victimització en abusos sexuals" amb 50 hores de formació, i serà un referent tant per als joves --que podran dirigir-se a ells-- com per als altres departaments i professionals, ha explicat després en declaracions als mitjans.
També ha destacat que reforçaran els Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Eaia) --de detecció i seguiment-- amb la contractació de 50 professionals a l'octubre --i 41 més fins al 2019-- a través del contracte programa amb ajuntaments, cosa que permetrà arribar a la ràtio de 40 menors per professional que dicta la llei.
COM ES VA DESTAPAR LA XARXA
La consellera ha comparegut al Parlament per informar sobre set joves tutelats que han estat víctimes d'una xarxa de pornografia infantil, i ha explicat que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia) va obrir un expedient informatiu intern per aclarir els fets, i ha defensat l'actuació del sistema, en què no es van detectar anomalies.
Bassa ha relatat que el cas es va destapar poc després de l'ingrés d'un adolescent per problemes familiars en un centre per a tutelats a Amposta (Tarragona) el febrer del 2015, quan els Mossos d'Esquadra han demanat parlar amb el jove perquè havia estat en un pis de Tortosa del qual sospitaven.
Ha explicat que es va continuar el protocol d'abusos del Síndic de Greuges del 2006 i que, des que va saber del cas el maig del 2015, la Generalitat va decidir presentar-se com a acusació particular contra la xarxa pedòfila, que ha destacat que és internacional i té 80 menors víctimes; 29 d'ells, identificats a Catalunya.
La consellera ha informat que la xarxa va actuar entre el 2002 i el 2015 i s'han fet set detencions en les localitats de Cubelles (Barcelona), Xàtiva (València), València i Barakaldo (Biscaia).
Els professionals del sistema de protecció a la infància van aconseguir parlar amb el menor en el qual s'havia interessat els Mossos --que ha rebutjat declarar a la policia-- i paral·lelament van detectar una anomalia en un centre de Tortosa, del qual menors marxaven i feien compres per imports superiors als diners dels quals disposaven.
Bassa ha assegurat que els menors es troben sota atenció psicològica --inclòs un dels set que pot haver complert fa poc la majoria d'edat-- i que quan s'aixequi el secret de sumari s'atendrà també psicològicament la resta de víctimes, no tutelades.
CRÍTIQUES DE L'OPOSICIÓ
Noemí de la Calle (C's) ha remarcat la necessitat de reforçar la Dgaia, si bé els recursos d'aquest ens no són suficients, i Raül Moreno (PSC) ha afegit la necessitat que el Govern es responsabilitzi dels menors que s'escapen: "És com dir que un pare no es fa responsable del que fa el seu fill fora de casa".
Des de SíQueEsPot, Gemma Lienas ha coincidit en la necessitat de revisar la Dgaia i ha afirmat que la majoria de professionals fan molt bé la seva feina "en unes condicions que no són les millors", i la diputada de la CUP Gabriela Serra ha requerit que es dediqui una sessió parlamentària específicament a la Dgaia, pels casos sorgits fa poc.
Fernando Sánchez (PP) ha demanat que s'investigui si hi ha hagut casos anteriors de joves tutelats víctimes --cosa que Bassa no ha descartat--, als qui cal ajudar a "superar" la situació, sobre la qual Montserrat Vilella (JxSí) ha afirmat que posa en evidència la maldat humana pels abusos i ha demanat que no es barregin els casos ni s'ataqui els que defensen als menors.
