Salut impulsa una gran reforma en ambulatoris que necessitarà 397 milions
BARCELONA, 22 maig (EUROPA PRESS) -
La Conselleria de Salut de la Generalitat ha impulsat una gran reforma de l'atenció primària que preveu, en un termini de set a deu anys, sumar 5.300 nous sanitaris i implica crear equips de capçalera assignats a cada usuari als centres d'atenció primària (CAP) que inclouran, a més de metges i infermeres, treballadors socials i administratius sanitaris.
L'Estratègia Nacional d'Atenció Primària i Salut Comunitària (Enapisc) ha estat presentada aquest dilluns en roda de premsa pel conseller de Salut, Toni Comín ; el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, el sotsdirector del Catsalut, Josep Maria Argimon, i el secretari de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), Joan Guix.
En total, el nou model preveu un increment de 397 milions d'euros per augmentar del 16% al 20% el pes de l'atenció primària de salut al pressupost de prestació de serveis assistencials, però Comín ha deixat clar que "el desplegament del model depèn del pressupost", i ha afegit que no pot pronosticar quan es recuperaran els 3.000 professionals perduts en tot el sistema sanitari durant la crisi.
En concret, la reforma preveu una dotació de 218 milions d'euros per augmentar la plantilla dels nous equips de capçalera en uns 5.000 professionals --1.500 metges, 2.500 infermeres, 130 treballadors socials i 800 auxiliars administratius-- al llarg de set anys, com a escenari pressupostari "realista", però es pot allargar a deu anys sent pessimistes, segons Comín.
Actualment, els ambulatoris catalans ja compten amb la figura del treballador social però aquest no està vinculat a un pacient, i el nou pla també inclou que augmentin en un 50% --corresponent a aquests 130 professionals-- per cobrir tots els CAP del territori.
La directora general de Planificació en Salut, Pilar Magrinyà, ha explicat que aquesta figura "lliga el sector de la salut amb el social" per poder afrontar el problema de l'envelliment de la població, i Guix ha afegit que la iniciativa també vol combatre els determinants socials de la salut.
XARXA D'ATENCIÓ PRIMÀRIA
La reforma també preveu contractar 300 professionals més amb 12 milions d'euros per ampliar la cartera de serveis --nutricionistes, podòlegs, rehabilitadors i psicòlegs, entre d'altres-- de les noves Xarxes d'Atenció Primària (XAP).
Aquestes xarxes "articularan tots els dispositius" de cada territori: Equips d'Atenció Primària (EAP), Equips Territorials de Salut Pública (ETSP), Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (Assir), i centres de salut mental i rehabilitació, entre d'altres.
Per ajudar aquesta integració entre diferents nivells assistencials i diversos proveïdors de salut i social, Salut projecta invertir 7 milions d'euros a homogeneïtzar els sistemes d'informació, partint de la Història Clínica Compartida (HC3).
Segons ha detallat Argimon, el model contempla passar de 29 a 35 sectors sanitaris -cada sector tindrà una xarxa-- perquè siguin "més operatius", ja que passaran d'atendre 150.000-900.000 ciutadans a un màxim de 200.000 persones.
Cada sector, que tindrà un enfocament "menys administratiu i més assistencial", comptarà amb una XAP i un director procedent del Servei Català de la Salut (CatSalut) amb perfil més clínic i no només de gestió, com fins ara, ha precisat Argimon.
El canvi d'estructura també comportarà "suprimir càrrecs intermedis" de l'Institut Català de la Salut (ICS) per millorar l'eficiència i la qualitat, de manera que la relació entre el director del sector i l'equip d'atenció primària (EAP) serà més directa, ha concretat Comín.
El nou model es començarà a aplicar en cinc territoris "demostratius" a partir de gener del 2018, encara que no s'ha decidit quins seran, ha concretat David Elvira.
FORMACIÓ PERMANENT
Es crearà un programa de formació sabàtic perquè professionals de la salut puguin fer estades formatives, la qual cosa beneficiarà 500 sanitaris anuals i costarà 40 milions d'euros; a més, Salut impulsarà programes de formació territorials en altres especialitats per 500 professionals d'ambulatoris, que suposarà una inversió de 12 milions.
El reconeixement de l'especialitat d'infermeria de família i l'acreditació de places de residents requerirà 15,3 milions; l'aplicació de la cartera de serveis --la bàsica i l'ampliada del nou model--, 47,2 milions, i la consolidació de mesures iniciades el 2017, 52,5 milions.
