Aposten per reforçar la igualtat de gènere en els càrrecs universitaris
BARCELONA, 22 nov. (EUROPA PRESS) -
Els set candidats que aspiren a rector de la Universitat de Barcelona (UB), les eleccions de la qual se celebren el 28 de novembre, han coincidit en la necessitat de no generalitzar l'aplicació del decret 3+2, i alguns han reclamat que s'equipari el cost dels màsters als graus.
En un debat electoral celebrat a la universitat aquest dimarts, el catedràtic de Dret Processal David Vallespín ha afirmat que el decret 3+2 no pot "generalitzar-se per a totes les titulacions, més aviat el contrari".
Ha retret que el plantejament actual d'aquest model es basa en "termes economicistes", i ha dit que en cas d'aplicar-se hauria de respondre a criteris acadèmics i no suposar un increment del cost ni actuar com a filtre d'accés als estudiants.
El catedràtic de Bioquímica Rafael Franco ha preferit el model 4+1 però que aquest hauria d'adaptar-se a les decisions de mecanismes superiors i al que estableixi la llei.
"No estem en contra de graus singulars de tres anys quan es consideri estratègic", però sempre amb una igualtat de preus entre graus i màsters, i ha apostat per fomentar màsters més enfocats al treball a l'empresa i organismes públics, així com facilitar una oferta no presencial per a persones que treballen.
En la necessitat que s'equiparin els preus de màsters i graus ha coincidit el catedràtic de Matemàtiques Joan Elías, que ha lamentat la insatisfacció que existeix entre els estudiants universitaris catalans per motius com l'augment del pes de les matrícules.
"Qualsevol mesura s'ha de prendre dins del sistema català", amb una arquitectura que s'adapti a cada ensenyament, mentre que ha criticat la burocratització innecessària que ha suposat per als professors la reforma de Bolonya, que ha cridat a simplificar.
El catedràtic de Química Orgànica Màrius Rubiralta ha afirmat que la UB "s'ha d'alinear amb la prudència de la resta de rectors de les universitats catalanes i del sistema espanyol", i ha defensat també que els preus dels dos nivells prevegin la igualtat d'oportunitats.
Ha valorat que qui va fer el canvi de decret al 3+2 "no és una persona creïble", ja que és la mateixa persona que va desmuntar el sistema de beques i de preus i va anul·lar les llibertats que van guanyar els estudiants en el consell d'estudiants universitaris, per la qual cosa ha assegurat que la idea era afavorir les universitats privades de Madrid.
El catedràtic de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia Eduardo Mariño ha lamentat que el 3+2 giri al voltant d'una qüestió econòmica, i ha dit que hauria de centrar-se en els estudiants, i després ja s'estudiarà com resoldre el tema econòmic.
"Fem un examen de consciència sobre si realment en els nostres plans d'estudi no es poden alleugerir coses", que hi haurà casos que sí i casos que no, i ha dit que passar d'un 3+2 a un 4+1 significa incorporar-se un any més tard al mercat laboral i un any menys de costos per a l'alumne.
PARTICIPACIÓ
El catedràtic d'Ètica Norbert Bilbeny ha apostat per la prudència abans de decidir, considerant informació com la de quines universitats europees l'aplicaran i d'on surt aquesta mesura, i ha apostat per consultar els estudiants, per ser "la part fonamentalment implicada en aquest projecte", i els centres.
"Si calgués aplicar en alguns àmbits el 3+2 hauria de ser sempre mirant que aquests dos anys de màster no fossin una repetició d'un any anterior" ni un sobrecost per a l'alumne ni per a la universitat.
El catedràtic de Metodologia de les Ciències del Comportament Joan Guàrdia ha admès que haurà de revisar-se l'oferta de la universitat, però ha recordat que sobre el model 3+2 hi ha una situació "relativament protegida", perquè moltes titulacions estan regulades per normatives professionals i tenen els quatre anys com a punt de referència.
Ha afirmat que el sistema català universitari públic "és modèlic respecte a la coordinació", per la qual cosa la mirada compartida no és irrellevant, tot i que ha lamentat que com que l'oferta de graus està desregularitzada un ciutadà pot tenir dificultats per entendre què se li està oferint, tot i que com a universitats no són els qui estan afegint soroll a aquesta situació.
PROFESSORAT I IGUALTAT
En el debat, al qual s'han pogut fer preguntes a través de les xarxes socials, els candidats han coincidit en la necessitat de reforçar polítiques d'igualtat de gènere, sobretot en els càrrecs institucionals i davant del fet que els set candidats són homes --com ha apuntat Bilbeny--, així com acabar amb la precarietat laboral de PDI i PAS i assegurar el relleu generacional
També han apostat per atreure estudiants internacionals --alguns centrant-se en doctorats i altres en alumnes de grau i màster--, així com revalorar la investigació, mentre que han lamentat el descens del finançament públic.
