L'escriptora, Premi Pulitzer, aborda les fronteres entre classes socials en el seu últim llibre
BARCELONA, 14 set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Elizabeth Strout, guanyadora del Premi Pulitzer per la novel·la 'Olive Kitteridge', relata "una història d'amor imperfecte" entre una mare i una filla, que es retroben en un hospital després d'anys sense veure's en la seva última obra, 'Em dic Lucy Barton' (en castellà, Duomo ediciones; en català, Edicions de 1984), ha explicat l'estatunidenca aquest dimecres en roda de premsa.
Lucy narra en primera persona els dies que va passar en un hospital, en els anys 80, després d'una operació d'apèndix, i les converses que va mantenir amb la seva mare i que li permeten revisitar, des de l'actualitat, la seva infància pobra i solitària, els problemes amb la família, amb un pare absent, i l'ambició de fer-se escriptora, a més de les seves tensions i desitjos.
La relació mare-filla ha servit Strout de "trampolí" per abordar temes com la classe social, què sent algú com Lucy que part d'un origen molt humil a l'arribar a una classe mitja alta, i aprofundir en aquest encreuament de fronteres socials, sobre les quals actualment es reflexiona poc.
El llibre té forma de memòries, i Strout ha aclarit que no són els seus, però es tracta d'una història veraç: "Tota ficció ha de tenir autenticitat", ha proclamat, i ha reflexionat sobre que la ficció és la millor forma de salvar la distància que crea entre persones el fet que sol es pot saber de l'altre el que es veu amb els propis ulls.
"Cal llegir ficció autèntica per poder acabar entenent millor a l'altre", ha afirmat, i ha afegit que aquest desconeixement sobre els altres es reflecteix en la novel·la en moments en els quals el lector només té resposta per al que Lucy sap, i desconeix per exemple el que pensa la mare de Lucy quan tanca els ulls, o si està dormint.
PROCÉS D'ESCRIPTURA
Ha explicat que el seu mètode d'escriptura, que usa des de fa una vintena d'anys, consisteix a escriure durant tres hores diàries sobre l'assumpte que més li preocupi aquest dia, ja sigui si arribés la cangur o si el marit podria tenir una aventura, per posar "aquesta ansietat momentània", a un personatge i utilitzar l'energia per crear una escena viva.
Strout escriu --a mà-- escenes separades i no les connecta fins que té suficients i, posant-les sobre la taula en un desastre creatiu, veu com es connecten per si soles: "L'argument no em preocupa perquè acaba sortint", ha afirmat, tot i que ha admès que hi ha un període de pànic quan desconeix si acabaran encaixant.
Sobre un episodi traumàtic del passat de Lucy, que en el llibre s'esmenta però sense arribar a concrecions, ha assegurat que per l'educació religiosa i puritana que va rebre la protagonista, aquesta no revelaria els detalls al lector per no fer-ho passar per aquestes experiències terribles, però que en realitat el relat està impregnat d'aquests successos.
Strout va néixer als Estats Units el 1956 i és autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen 'Els germans Burgess', 'Abide with me' i 'Amy & Isabelle' i ha estat guardonada amb nombrosos premis, com el Premi Llibreter, l'Art Seidenbaum Award i el Heartand Prize.
