Trenca el silenci per acostar-se a la complexitat d'una "societat ferida"
BARCELONA, 27 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora i doctora en Literatures Hispàniques als EUA Edurne Portela ofereix una visió "íntima" del conflicte al País Basc fruit de la violència d'ETA en la crònica-assaig 'El eco de los disparos. Cultura y memoria de la violencia' (Galaxia Gutenberg), ha explicat l'autora a Europa Press.
Amb aquest llibre, vol fer front a l'"oblit per prescripció" que ha patit gran part de la societat basca, que ha conviscut amb la brutalitat de la violència sense ser ni botxí ni víctima, sinó testimonis, a vegades còmplices, a vegades acovardits, a vegades indiferents.
Portela es va embarcar en aquest projecte fruit de la seva preocupació pels significats de viure amb una herència de violència adquirida des de la infància durant els anys 70, 80 i 90 del segle XX.
L'escriptora, que va investigar la violència a l'Argentina i la Guerra Civil, explica que fins ara ella havia donat l'esquena a la qüestió perquè entendre el problema resultava massa complicat i emocionalment esgotador.
Ha lamentat la instal·lació d'una "indiferència, en bona mesura còmplice, covard i paralitzadora" com a conseqüència d'una sèrie d'actituds fruit de la normalització de la violència i el silenci perquè quan no s'articula un pensament i no es comunica és més fàcil fer com no existís.
Aquest silenci pot venir de la por de patir la violència o ser exclòs d'una comunitat en la qual la majoria que es pronuncia amb més força et deixi aïllat per comunicar una dissidència: "Sense aquest silenci és impossible la indiferència", ha explicat.
MÉS ENLLÀ DEL DISCURS POLÍTIC
Amb aquest llibre, Portela vol trencar aquesta actitud de silenci i aportar eines per ampliar el discurs polític i mediàtic, més enllà del pla d'immediatesa que provocava la violència amb amenaces i morts amb reaccions només de condemna o aprovació de la violència.
"Necessitem eines per parlar del que hi ha darrere de tot això i que és una societat ferida", ha remarcat Portela, que ha apostat per ampliar l'imaginari a través de la cultura: pel·lícules de cinema, novel·les i art.
CINEMA, LITERATURA I ART
"Calen novel·les que expliquin tot el que ha estat ocult i que té a veure amb els afectes contaminats, el deteriorament de l'empatia, odis acèrrims i instaurats i el que ha succeït a l'interior de les famílies", ha defensat.
"Transformar la nostra imaginació i coneixement del tema" és l'objectiu de l'escriptora, que en el llibre parla d'ampliar els límits de l'empatia partint que l'estatus de la víctima és irrefutable i sagrat.
CLEMENTE BERNAD
En aquest sentit, en el llibre recull textos ja publicats del fotògraf Clemente Bernad que reivindiquen la necessitat de posar cara als diferents protagonistes del conflicte, més enllà de les víctimes per la importància de "veure a l'altre com una cara i no com un arquetip".
Portela ha presentat el llibre la setmana passada a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona amb motiu de l'exposició en curs que explora els efectes de la violència d'ETA en la producció cultural, i en la publicació barreja textos testimonials amb el format d'assaig citant a filòsofs com Judith Butler, Jacques Derrida i Victòria Camps.
