PSOE i Podem veuen "insuficients" els pressupostos i acusen el Govern espanyol de "maquillar les retallades"
MADRID, 26 abr. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport permetrà que les comunitats autònomes disminueixin els preus dels màsters no habilitants, igualant les forquilles en la seva part inferior als habilitants --advocat o professor de Secundària-- i als graus universitaris, de manera que revertirà una de les mesures més polèmiques del decret d'abril del 2012 que va permetre la pujada de les taxes.
Així ho ha anunciat el secretari d'Estat d'Educació, Formació professional i Universitats, Marcial Marín, durant la seva intervenció en la Comissió d'Educació per donar compte de les partides del seu departament als Pressupostos Generals de l'Estat. "Disminuiran les taxes universitàries dels màsters permetent baixar els preus dels màsters no habilitants per igualar la forquilla per la part inferior als màsters habilitants", ha explicat.
Fins a aquest moment, els alumnes de màsters no habilitants pagaven unes taxes d'entre el 30 i 50 per cent i, amb aquesta mesura, el Govern espanyol pretén que les comunitats autònomes baixin la forquilla d'aquests preus públics, situant-la entre el 15 i el 50% perquè s'igualin als màsters habilitants i graus --15-25%--.
FINS A 715 EUROS D'ESTALVI
Després de la compareixença, el secretari d'Estat ha indicat als mitjans que les famílies es poden estalviar amb aquesta mesura dels preus dels màsters fins a 715 euros de mitjana. El crèdit d'un màster no habilitant costa de mitjana a Espanya 39,12 euros, que, multiplicat pels 60 crèdits d'un curs complet, l'estudiant paga en primera matrícula 2.347 euros.
Per la seva banda, el crèdit dels màsters habilitants és de 27,23 euros de mitjana i el curs complet s'eleva als 1.633 euros. Amb aquesta mesura, que permetrà a les comunitats autònomes cobrar el mateix, independentment de la naturalesa del màster, els estudiants que fins ara pagaven de mitjana 2.347 euros, el curs que ve es podran estalviar fins a 715 euros.
Aquesta decisió no correspon al Ministeri d'Educació, sinó a les comunitats autònomes que són les que tenen la competència de fixar els preus juntament amb les seves universitats, cosa que ha deixat clar Marín, que no ha explicat per què ha decidit baixar el límit inferior d'aquesta forquilla al 15% i mantenir el superior del 50%. Això permetrà que les comunitats autònomes mantinguin preus més elevats en els màsters no habilitants enfront dels habilitants (15%-25%).
DEMANA A LES CCAA QUE FACIN UN "ESFORÇ"
La disminució de les taxes és una de les principals reivindicacions dels estudiants universitaris, que, des del 2012 van veure incrementats els preus de graus i màsters perquè el Govern espanyol va permetre a les autonomies, mitjançant el decret de retallades d'abril del 2012, augmentar-les un 25%. Aquesta mesura va generar, a més, que es disparessin les diferències entre comunitats autònomes, ja que els alumnes arriben a pagar tres vegades més segons el lloc on resideixen.
"L'Estat el que fa és la normativa bàsica, és a dir, fixa la forquilla de les matrícules. El que diem és que els estudiants paguin el 15% del que fixi la comunitat autònoma. Poden arribar fins al 50%, és cert, però demanem a les comunitats que facin un esforç perquè estiguin entorn d'aquest mínim", ha indicat en declaracions als mitjans.
D'altra banda, el secretari d'Estat ha explicat la resta de partides dedicades al sistema educatiu espanyol i, encara que ha celebrat la pujada d'un 1,7% respecte a l'any anterior, fins als 2.525 milions, també ha advertit que el pressupost del Govern espanyol només es correspon amb el 5% dels diners destinats a l'Educació a Espanya i el 95% restant li correspon aplicar-lo a les comunitats autònomes que són les que tenen la competència en aquest àmbit.
LA INVERSIÓ, "LLUNY" DE LA MITJANA EUROPEA
Amb això, ha respost les crítiques dels portaveu dels grups parlamentaris en la Comissió d'Educació, que han coincidit que el projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a educació és "insuficent" i allunyat de la mitjana dels països de la Unió Europea quant al percentatge dedicat al PIB.
En aquest sentit, Marín ha assenyalat que "no val dividir el PIB" i ha afirmat que la baixa natalitat ha generat que la piràmide d'alumnes en edat d'estudiar a Espanya presenti un percentatge inferior a la mitjana europea. Per això, ha proposat que s'atinguin a la inversió per alumne (6.790 euros a l'any), que, segons ha dit, és "millor" que la d'Alemanya i se situa a l'altura de França.
PSOE: "SEGUEIXEN RETALLANT"
Per als grups de l'oposició no és suficient l'increment de l'1,7% del pressupost dedicat al sistema educatiu. En concret, el portaveu socialista, Manuel Cruz, ha acusat el número d'Educació de "maquillar les retallades" i "torturar els números" per justificar els pressupostos: "Segueixen vostès retallant, resistint-se a incrementar els fons i fan desaparèixer algunes partides".
En concret, Cruz ha retret al secretari d'Estat, igual que el portaveu de Podem, Javier Sánchez i el d'ERC, Joan Oloritz, l'eliminació de la partida d'Educació Especial, el caràcter "assistencial" del primer cicle d'Educació Infantil (de zero a tres anys) o la reducció dels fons per a la formació del professorat. "És cridaner que es posin la medalla de la reducció de la interinitat quan vostès van provocar el seu increment", li ha recriminat.
CS, "CONTINGUDAMENT SATISFET"
Des de Cs, Marta Martín s'ha mostrat "contingudament satisfeta" i ha subratllat que l'augment de determinades partides respon a les exigències de la seva formació política de l'acord d'investidura de Rajoy. No obstant això, ha assenyalat que Cs hauria donat més diners a programes per "combatre les desigualtats territorials" i ha lamentat que el 95% del pressupost dedicat a l'Educació estigui en mans de les comunitats autònomes. "Estarem vigilants", ha postil·lat.
Martín ha criticat a Podem per rebutjar el projecte dels PGE amb "reclamacions reivindicatives" en comptes de "treballar i negociar amb el Govern espanyol. "Els que votaran 'no' hauran d'explicar als mestres per què els deixen en aquesta situació d'interinitat", ha advertit.
