La vinculen a la competitivitat davant l'envelliment i la població amb baixa qualificació
BARCELONA, 24 Nov. (EUROPA PRESS) -
Catalunya necessita multiplicar les places de Formació Professional (FP) en tots els nivells en els pròxims deu anys per acostar-se a la mitjana europea d'estructura de qualificació de la població activa, segons l'informe 'Els reptes de la Formació Professional a Catalunya' que ha elaborat el Club de Prospectiva del col·legi d'Economistes de Catalunya.
Actualment, i respecte a la franja d'edat de 25 a 64 anys, Catalunya té un 44% de població activa amb baixa formació, un 22% amb formació intermèdia i un 34% amb educació superior, mentre que la mitjana europea és de la meitat en baixa formació (22%), de més del doble en intermèdia (48%) i lleugerament inferior en superior (30%), ha explicat en roda de premsa l'economista, professora d'FP i coautora de l'estudi, Lola López.
"Si no fem res, ens allunyarem molt d'Europa", ha alertat, i ha exemplificat que per acostar-se en la franja d'edat entre 25 i 39 anys, en els pròxims deu anys haurien de multiplicar-se per quatre les matriculacions en estudis professionals de grau mitjà i caure un 20% les de batxillerat.
Per aconseguir-ho, caldria augmentar un 88% el nombre de joves catalans que segueixen estudiant una vegada finalitzada l'ESO.
Per aconseguir un escenari intermedi, on els nivells formatius estiguessin equilibrats, caldria multiplicar per dos les matriculacions de grau mitjà i reduir un 25% les de batxillerat, el que es podria aconseguir fent que un 20% més d'alumnes continuïn estudiant després de l'ESO.
L'expert en FP, director de delegacions de la Cambra de Comerç de Barcelona i coautor de l'estudi, Josep Francí, ha advocat per, a més d'atreure més joves cap a l'FP de grau mitjà i superior, donar més oportunitats de qualificació a adults amb baixa formació i per acostar les empreses a la formació per donar millor resposta a les competències que requereix el mercat de treball, el que s'aconsegueix a través de l'FP dual.
FP DUAL
Francí ha fixat com a objectiu que les places d'FP inicial passin de les 135.000 actuals a 180.000 el 2024, de les quals 40.000 corresponguin a FP dual, davant de les 4.000 actuals, pel que ha instat a atreure més empreses a aquest model, que és atractiu per als estudiants perquè poden combinar formació amb pràctiques remunerades.
També ha demanat que l'FP ocupacional compti amb mecanismes sòlids de supervisió, avaluació rigorosa dels aprenentatges, com a mínim garanties en la selecció del professorat i un finançament que no es limiti a les subvencions públiques anuals.
Sobre aquest últim punt, ha considerat que si el finançament fos mitjançant contractes programa de més d'un any es podria treure més profit dels mateixos diners, perquè actualment les subvencions anuals generen incertesa respecte a quan es concedeixen i impedeixen una planificació més enllà del curs següent.
Francí també ha proposat millores en els mecanismes d'acreditació de competències professionals, que ha demanat que siguin "sòlids i estables", i ha defensat potenciar la dimensió internacional (mobilitat) de les persones que cursen FP.
Ha afirmat que l'FP cal vincular-lo molt directament amb la competitivitat, en un context en el qual la població catalana anirà envellint i existeix molta població activa amb baixa qualificació.
Ha incidit que per potenciar l'FP no té per què fer falta molta més inversió pública, sinó redistribuir els recursos actuals en els diferents nivells de formació, guanyar eficiència en la despesa i captar el suport d'empreses.
També ha apuntat a la necessitat de canviar la mentalitat que relaciona el fracàs escolar amb l'FP i l'èxit amb la formació universitària, i ha assenyalat com dada esperançador que des del 2004 està creixent el nombre d'alumnes d'FP a Catalunya.