Publicat 14/04/2015 16:43

Dorian: "Sempre ens hem llançat sense xarxa a la vida"

Dorian
DORIAN

MADRID, 14 abr. (EUROPA PRESS) -

Dorian publiquen aquesta setmana 'Diez años y un día', un disc amb el qual celebren la primera dècada d'una trajectòria musical que els ha portat a convertir-se en un dels noms indispensables de l'escena independent espanyola. I ho fan amb temes inèdits i reimaginant les seves cançons més celebrades.

"Sempre ens hem llançat sense xarxa a la vida", recalca a Europa Press el vocalista i guitarrista Marc Gili, intentant trobar una explicació a la seva longevitat d'èxit, la qual cosa el porta a afegir: "Si he de llançar-me a la piscina, m'hi llenço. Perquè prefereixo això que aburgesar-me".

Amb un somriure, la seva companya Belly Hernández assegura que tots els integrants de Dorian són "molt 'kamikazes', entregats al projecte i enamorats de l'ofici de ser músics". "A vegades no ens plantegem les coses molt profundament però tirem endavant", subratlla mentre Marc assenteix.

'Diez años y un día' no és un recopilatori segons l'ús, doncs el grup ha reinventat entre Barcelona i Mèxic les seves cançons més emblemàtiques -'Cualquier otra parte', 'Tormenta de arena' o 'Los amigos que perdí'(ara amb Santi Balmes de 'Love of Lesbian')- amb nous arranjaments de corda i utilitzant tota mena d'instruments.

"Ha estat tota una aventura musical, perquè hem usat instruments nous com clavicordis, theremines, percussions, trossos de terrisseria del segle XVI que anàvem trobant a la masia on vam gravar part del disc als afores de Barcelona", explica Marc.

En aquesta línia, afegeix que han "experimentat amb textures de sorra, pianos, mandolines, tres tipus de bateries, cordes i vents", per després agregar que "ha estat tot un desplegament instrumental i una aventura musical molt divertida i també molt dura, perquè han estat deu mesos de treball".

SORTIR DE LA ZONA DE CONFORT

"Hem après i hem sortit de la nostra zona de confort", ressalta el vocalista, i alhora postil·la que "també hi ha algun sinte i guitarres elèctriques", tot i que admet que el to general de l'àlbum és acústic. De fet, Belly ha treballat amb Gustavo Reyes i Andrés Sánchez, dos compositors mexicans de bandes sonores per aportar un toc encara més orgànic i diferent al resultat final.

En aquest resultat també va jugar un gran paper la pròpia masia on es va gravar bona part del disc, "amb ambients de fusta i pedra amb habitacions molt diàfanes". "La mateixa casa es va convertir en un instrument. Tiràvem una mànega de 30 metres des de la zona de control i anàvem provant en diferents zones de la casa de manera molt artesanal", rememora Marc.

Arribats a aquest punt, Marc defensa que "els artistes han de tenir reptes", doncs en cas contrari "et pot passar que arribes a un punt que tens un nom, et van bé les coses i et quedes en una línia contínua al llarg de molts anys". "Però sense adonarte'n t'aniràs apagant i tindràs menys coses a explicar i la qualitat del teu treball anirà baixant", alerta.

GIRA PER ESPANYA I AMÈRICA

Per això, segons la seva opinió, la manera de "mantenir alt el llistó creatiu i el flux d'idees és que vagis incorporant noves experiències, viatjar a altres països, viure aventures". I tot i que tant Marc com Belly asseguren que no saben mirar a llarg termini, el cert és que la seva ambició en part els delata, doncs tenen previst girar per Espanya, afermar-se a Mèxic i recórrer Amèrica "de dalt a baix" durant els pròxims mesos.

I per si de cas el periple en si no fos suficient, durant aquesta gira de desè aniversari el quintet es presentarà en versió ampliada amb un tercet de corda, percussionistes i més guitarres". "Són espectacles molt bonics de veure, ens hem emocionat ja molt en els assajos", admet Marc, qui a més valora molt positivament l''assaig general' que van poder veure els assistents dies enrere al SanSan Festival de Gandia.

"M'agraden els grups que muten i es transformen", apunta Belly, abans de citar al costat de Marc artistes com Diplo, Skrillex, Kanye West, Danger Mouse i fins i tot Miguel Poveda. No falten tampoc referències als mexicans Zoé, així com els patris 'El Columpio Asesino', 'Novedades Carminha' o 'Trajano'. "La veritat és que l'escena independent espanyola està en un bon moment", assegura Marc, i alhora Belly afegeix que fins i tot el públic dels festivals està "creixent".

Per això no dubta Belly en recalcar que "és bonic el que està succeint en aquest país amb la música independent", doncs estan sorgint "molts grups que estan despertant molt interès d'una forma molt sana, pel poder de la música, gairebé sense intermediaris". "I això que un grup pot arribar a ser també una condemna", conclou Marc entre rialles, assumint que els seus deu anys i un dia tenen pinta de convertir-se en tota una cadena perpètua.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés