La guanyadora del Premi Planeta 2016 ha presentat a Sevilla, juntament amb el finalista d'aquest guardó, Marcos Chicot, la seva novel·la 'Et donaré tot això'
SEVILLA, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Dolores Redondo ha presentat a Sevilla la novel·la guanyadora del Premi Planeta 2016, 'Et donaré tot això', una obra, que segons explica, ja estava al cap de l'autora igual que la trilogia del Baztán, però que publica ara perquè l'èxit de la primera "li permet que el lector accepti una història que li explicaré sense plantejar-se dubtes". "Els lectors ja m'han acceptat com el que sóc, una escriptora que pot parlar des de qualsevol veu i explicar qualsevol mena d'història amb la qual estigui compromesa", afirma.
En roda de premsa a la capital andalusa, en què ha estat acompanyada per l'escriptor Marcos Chicot, finalista d'aquest premi amb la seva novel·la 'El asesinato de Sócrates', Redondo ha indicat que es tracta d'"una novel·la d'acció i molt visual", que estava en el seu cap igual que la trilogia del Baztán, tot i que reconeix que en aquell instant "li venia molt de gust escriure-la", entenia que "era molt més difícil des de la posició que tenia llavors com a escriptora el fet d'accedir a un gran nombre de lectors amb una història que d'entrada té altres compromisos que ara l'èxit de la trilogia li permet abordar".
"Em permet que el lector accepti una història que li explicaré sense preguntar-se o plantejar-se dubtes des dels protagonistes, un escriptor homosexual, o fins al lloc on ubico la novel·la", assegura Redondo, que incideix que "és un honor que li ha donat el lector". "Els lectors ja m'han acceptat com el que sóc, una escriptora que pot parlar des de qualsevol veu i explicar qualsevol mena d'història amb la qual està compromesa", afirma.
Sobre l'opció d'ubicar aquesta novel·la a Galícia, l'autora basca ha afirmat que "per explicar el tipus d'història que volia explicar i parlar de famílies poderoses, d'empresaris, banquers, tot i que n'hi ha per tot el país, hi ha zones d'Espanya on es produeix més concentració", i a més va optar per aquest lloc "per ubicar-la en un d'aquests preciosos pairals gallecs on viuen moltes famílies nobles".
Però, aclareix, "el fet que sigui una família noble no suposa un atac directe a la noblesa ni a l'aristocràcia espanyola, sempre que els nobles ho siguin també en comportament, que no sigui un estatus social sinó una manera de comportar-se i viure la vida". A més, assegura que la caracterització dels personatges "queda bastant millor i pren nous matisos si els posem com a nobles", però uns nobles "molt particulars que durant del franquisme van actuar com a cortesans i van obtenir molts beneficis d'això".
A més, i sobre els personatges d''Et donaré tot això', Redondo destaca el contrast entre un escriptor homosexual, Manuel, que viu la seva vida "amb absoluta normalitat, que de sobte es queda vidu i va a conèixer la seva família política i a reconstruir els últims dies i hores de la seva parella, destapant un xarxa de mentides amb la perpètua situació de voler escapar i confús perquè res li quadra", i "dos tipus anodins per barrejar-los amb un escriptor homosexual com són un sacerdot catòlic, Lucas, i un guàrdia civil, Nogueira".
"BUSCAR DINS TEU POT SER EL VIATGE MÉS PERILLÓS"
"Gairebé sempre per trobar una veritat important un ha de començar per buscar-la dins seu", ho farà cada personatge, ho farà Manuel però també Nogueiras i Lucas, i "buscar dins teu pot ser el viatge més perillós, anar al fons del teu propi cor". "Serà un procés dolorós que els unirà, que els farà conèixer-se, treure's moltes etiquetes que portaven penjades i els transformarà com a éssers humans". Finalment, Redondo ressalta que es tracta d'"una novel·la protagonitzada per homes en les quals les dones són absolutament vitals".
Per la seva banda, sobre la seva obra Chicot ha explicat que, de la mateixa manera que va fer a 'El asesinato de Pitágoras', el que "busca és l'equilibri o una novel·la de diferents plans, en la qual el primer és el pla de la novel·la de personatges, d'intriga, d'aventures, d'emoció, la història d'amor", mentre que en el segon "la reconstrucció és absolutament rigorosa", i en ell "està el personatge històric", però també es coneix al Sòcrates "pare, en la seva vida conjugal, el soldat, patint pels amics que tenen la pesta o pels amics que moren en la guerra".
"És una novel·la --que transcorre al llarg de 38 anys-- bastant coral que em permet mostrar les dues trames principals que eren històricament les dues trames principals de l'època, Atenes i Esparta", on "les grans protagonistes són les dones", assenyala l'escriptor, al qual l'"interessa molt reconstruir aquest món perquè el lector no ho vegi com a un testimoni sinó que ho experimenti com a una vivència".
Alhora, Chicot reconeix que "li fa molta por haver posat Sòcrates en el títol", perquè "molta gent pot pensar que és gènere històric", i el que "vull és un novel·la per a un públic el més ampli possible", per la qual cosa "sempre intento que les meves novel·les històriques siguin com sèries de televisió, que no t'exigeixen esforç, sinó que simplement t'asseguis i gaudeixes d'elles". "Intento crear una novel·la que quan la tanquis no t'oblides d'ella", conclou l'autor madrileny.
