BARCELONA, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
La disfàgia orofaríngia --dificultat d'engolir-- després de patir un ictus només es diagnostica en un 35% dels casos, cosa que augmenta el risc de mortalitat dels pacients, han informat aquest dimecres la Fundació de Recerca en Digestologia (Furega) i l'European Society for Swallowing Disorders (ESSD) en un comunicat.
La disfàgia, que és una alteració associada a la dificultat o molèstia de deglutir i està associada al pas dels aliments per la via respiratòria, és molt freqüent en persones que han patit un ictus, ja que afecta a més del 45% durant l'ingrés hospitalari.
Segons l'entitat, el no diagnòstic de la disfàgia i la falta de tractament pot ocasionar greus complicacions nutricionals i respiratòries al pacient i allargar-ne l'hospitalització, amb la qual cosa emptijora la qualitat de vida i augmenta la mortalitat a curt i llarg termini.
Segons el president de l'ESSD i president de Furega, Pere Clavé, amb el Codi Ictus, implantat a Catalunya des del 2006 i pioner al món, es pot identificar ràpidament aquest episodi cerebral i evitar morts en un primer moment.
La mortalitat dels pacients que han patit un ictus que tenen disfàgia és de més del 30%, mentre que la d'aquells que no la tenen és inferior al 5%.
Aquestes complicacions es poden evitar amb la "detecció sistemàtica i precoç" de la malaltia, com es fa a l'Hospital de Mataró (Barcelona) amb la col·laboració del responsable dels pacients amb ictus, Ernest Palomeras, i com ja es fa en alguns països europeus.
L'equip multidisciplinari de Palomeras treballa en dues línies d'actuació per curar la malaltia: d'una banda, es fan tractaments de neurorehabilitació i estimulació cerebral i faríngia per a pacients amb DO post-ictus amb un percentatge "altíssim d'èxit".
CANVI DE PARADIGMA
A més, aquest grup està desenvolupant un fàrmac que "canviarà el paradigma actual", segons Palomeras, ja que en poc temps es podrà afirmar que hi haurà un tractament farmacològic efectiu per als pacients disfàgics.
L'ESSD, a nivell europeu, i Furega, a nivell de Catalunya, treballen per donar a conèixer la malaltia i les seves implicacions tant als professionals de la salut com a la societat general, i el seu objectiu també és fomentar la investigació en els trastorns de deglució.
