MADRID, 26 juny (EUROPA PRESS) -
La directora del Sincrotró Alba (complex d'acceleradors d'electrons situat a Cerdanyola del Vallès, Barcelona), Caterina Biscari, demana un "pressupost més gran" per al 2018 per als nous projectes de la infraestructura científica, que contempla la construcció de noves Línies de Llum, i ha animat empreses al fet que la utilitzin per desenvolupar capacitats innovadores.
"Això s'està començant a moure, però necessitem molt més --ha exigit la directora del complex científic--. Si és veritat que l'economia està millorant, a la ciència no ha arribat".
Biscari ha indicat que, de cara al futur, el Sincrotró utilitzarà els fons europeus Feder, que cobreixen el 50% del pressupost, i que el complex pretén atreure fons del programa Horitzó 2020. "Necessitem cobrir el cofinançament de l'altre 50%", ha reclamat Biscari aquest dilluns 26 de juny durant una trobada informativa de Fòrum Espanya Innova, organitzat per Nova Economia Fòrum.
No obstant això, Biscari ha reconegut que el finançament per a operacions ha estat "sempre assegurada" per l'Estat i per la Generalitat (que financen a parts iguals el Sincrotró). De fet, el pressupost per a operacions ha anat creixent des del 2012 (de 20 milions d'euros a uns 24 milions anuals), segons ha comentat Biscari, que recorda que el Sincrotró és un projecte nacional però amb "esperit internacional".
En aquest sentit, ha defensat que el Sincrotró Alba és "l'única infraestructura d'aquest tipus" que es va construir dins del pressupost inicial previst (200 milions d'euros dels 201 milions) i a temps (el 2010, data prevista per a la seva finalització), quan, per Biscari, Espanya era un país "que no sabia què era un accelerador", la qual cosa té "mèrit".
La directora del Sincrotró també ha parlat de les dificultats administratives per les quals travessa el projecte des que va començar la crisi a Espanya. "No podem oferir des del 2012 contractes fixos a les persones que vénen a treballar amb nosaltres", s'ha queixat Biscari, que considera que això suposa una "complicació" a l'hora d'atreure i generar talent en "un món tan competitiu com és el de la ciència".
A més de l'obertura de noves Línies de Llum --actualment Alba compta amb vuit en actiu per poder realitzar experiments--, el Sincrotró contempla la creació d'un centre de microscòpia avançada, un altre dedicat a la biologia estructural i la creació d'un làser d'electrons lliures.
Aquestes línies de llum permeten realitzar experiments en diversos àmbits científics: química, ciències de la vida, física, ciència de materials, biologia, nanotecnologia, patrimoni històric i artístic, etc.
OBJECTIU: ANIMAR EMPRESES A QUÈ UTILITZIN ALBA
A diferència d'altres sincrotrons, tal com ha assenyalat Biscari, el d'Alba té un caràcter més "pràctic", ja que tant la comunitat educativa com l'empresarial utilitzen les seves instal·lacions per experimentar.
Actualment, uns 30.000 usuaris utilitzen les Línies de Llum dels sincrotrons de tot el món, mentre que Alba compta amb uns 3.000 usuaris (2.000 procedents d'Espanya i uns 1.000 de l'estranger).
No obstant això, la directora del projecte ha lamentat que des del 2012 al que es dedica el Sincrotró és a la divulgació científica cap a les empreses per animar aquestes al fet que utilitzin els seus serveis. "Som un instrument per a la innovació perquè empreses vinguin a utilitzar els nostres instruments i es desenvolupin", ha manifestat Biscari, que incideix que el desenvolupament industrial és un dels retorns que tenen aquest tipus d'infraestructures científiques cap a la societat, al costat del retorn econòmic i l'educatiu.
INCIDIR EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Biscari comenta que el retorn educatiu es desenvolupa en dos nivells. D'una banda, és una inversió educativa tant per a les persones que interactuen de manera directa amb el Sincrotró (estudiants de des d'FP fins a Doctorat) com per a la societat en el seu conjunt. "El que volem transmetre és que la ciència és un bé comú que pertany a tots", ha declarat.
Segons ha expressat la directora, a Alba hi ha al voltant d'un 35% i 40% d'investigadors, però assegura que aquest percentatge canvia depenent del grup de treball. Per exemple, a Controls hi ha dues dones per 40 homes.
Com a solució per promoure que les nenes tinguin interès per la ciència, Biscari proposa canviar els models d'educació en l'etapa de Primària, perquè al seu judici, quan les noies arriben a la Universitat, ja s'han "perdut pel camí".
Per Biscari, el fet que sigui una dona la directora d'una infraestructura científica com és el Sincrotró Alba --o el CERN, també dirigit per una dona--, és una forma d'"obrir camins" per a les noies, ja que aquestes poden veure-la com a "exemple". "Es pot ser mare, dona i científica", ha conclòs.
