MADRID, 23 ago. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de la Universitat de Durham han monitorejat per primera vegada l'evolució dels estanys d'aigua de desglaç en la superfície d'una glacera a l'Antàrtida oriental i han detectat fins a 7.990 i 885 canals a distàncies de 18 quilòmetres cap a l'interior.
El treball, publicat a 'Geophysical Research Letters', determina que la fosa de la superfície del gel és un procés comú i significatiu que regula la pèrdua de massa de la capa de gel, tal com s'ha comprovat en estudis a Groenlàndia.
A l'Antàrtida, i especialment a l'est d'aquest continent, on les temperatures de l'aire rares vegades s'eleven per sobre de zero, l'aigua de desglaç no es veu sovint sobre la capa de superfície.
Tot i això, en la glacera Langhovde de l'Antàrtida s'han pogut veure des de fa una dècada i mig estanys o rius durant un curt període d'estiu, l'únic que la temperatura de l'aire s'eleva per sobre de zero. Aquestes masses d'aigua s'han trobat a distàncies de fins a 18 quilòmetres cap a l'interior del continent gelat. La majoria acostuma a desaparèixer, ja sigui mitjançant el drenatge del seu contingut en el gel de fons o per congelació, al final de l'estiu.
A Groenlàndia, s'ha trobat un comportament semblant --però més penetrant-- de formació d'un llac que ha afectat el flux de la capa de gel. Però, el cas de l'Antàrtida no s'havia considerat fins ara.