TEROL, 29 Febr. (EUROPA PRESS) -
La revista internacional 'Cretaceous Research' acaba de publicar un estudi detallat sobre la troballa d'un nou tipus de mantis religiosa primitiva, el primer fòssil trobat a Espanya i un dels més antics del món. L'exemplar que va estar trobat durant una excavació paleontològica feta el 2010 al jaciment d'ambre de San Just, a Utrillas (Terol).
Es tracta de la meitat anterior d'una nimfa --no havia adquirit l'estat adult-- i s'ha descrit com 'Aragonimantis aenigma' que significa 'l'enigmàtica mantis religiosa aragonesa', un insecte "molt primitiu" per la qual cosa "recorda molt els escarabats, grup del qual van sorgir les mantis, probablement, al final del període anterior, el Juràssic", ha informat la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis en una nota de premsa.
L'estudi descriu dues altres mantis, una de l'ambre libanès i una altra de l'ambre de Myanmar, i ha estat fet per investigadors de la Universitat de Barcelona, de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i la Universitat Complutense, al costat d'especialistes d'Estats Units, França, Regne Unit i Líban, en el marc d'un projecte espanyol del Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Per la seva banda, l'excavació paleontològica feta a Utrillas ha estat possible gràcies al suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Govern d'Aragó, de la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis i de la Caja Rural de Teruel.
La mantis de Terol té una edat d'uns 105 milions d'anys --període Cretàcic-- i es conserva al Museu Aragonés de Paleontología de la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis.
Des d'aquesta entitat han explicat que les mantis religioses són molt escasses com a fòssils, ja que corresponen a insectes depredadors, i per aquesta raó n'hi ha poques en els ecosistemes en comparació d'insectes que s'alimenten de productes vegetals. Per això, qualsevol troballa és "molt important" per reconstruir l'evolució d'aquest grup d'insectes.
NOU EXEMPLAR
El nou exemplar és el primer trobat a Espanya a part del fòssil d'una possible ala solta procedent de roques de la Serra del Montsec, que no ha estat investigada encara.
Es tracta, a més a més, d'una de les mantis més antigues conegudes al món. Les de més edat s'han localitzat a Mongòlia i són d'uns 35 milions d'anys anteriors a l'exemplar de Terol.
De la nova mantis de Terol només es conserva la part anterior, és a dir, cap, potes prensores per caçar, potes mitjanes i altres parts del tòrax, però està perfectament conservada. A més a més, aquestes són les zones més importants per caracteritzar aquests insectes.
Per això, s'ha pogut distingir de la resta de mantis conegudes, tant fòssils com actuals, sobretot per la dotació única d'espines en les potes prensores per caçar. Es tracta d'una nimfa i per tant no havia arribat a l'estat adult quan va quedar atrapada en resina. La seva mida és diminuta. La pota prensora completament estesa només mesurava set mil·límetres i mitjà de longitud.
S'ha pogut determinar que Aragonimantis està estretament emparentada amb el gènere Burmantis, un grup de mantis trobat a l'ambre de Líban i Myanmar (antiga Birmània). "No és sorprenent si es té en compte que anteriorment s'havien observat similituds estretes entre les faunes d'insectes dels ambres d'Espanya i els de Myanmar i Líban", han sostingut des de la Fundació.
Aquesta entitat ha aclarit que encara no se sap molt sobre l'evolució d'aquest grup d'insectes i per això "nombroses espècies fòssils, com l'exemplar de Terol, no poden ser encasellades en una família de mantis concreta, ni actual, ni fòssil". Això ha fet que se li assigni com a nom 'aenigma'.
CARACTERÍSTIQUES D'AQUESTS INSECTES
La Fundació Dinópolis ha manifestat que les mantis religioses són molt conegudes pel públic en general a causa de la posició que adopten, pels moviments, pel cap triangular i per les potes anteriors prensores, proveïdes d'espines, per atrapar les preses.
També són molt populars pel curiós comportament que tenen les femelles d'algunes espècies que decapiten el mascle durant la còpula i ho devoren per, així, aportar nutrients per la formació de la posada.
Menys conegut és que es tracta d'un grup que es va originar a partir dels escarabats, que està també estretament emparentat amb els tèrmits, i que presenta actualment una gran diversitat, fins a 2.400 espècies diferents. Les mantis viuen en hàbitats variats, com els deserts africans o les selves d'Àsia, generalment en climes càlids.
