TARRAGONA, 10 Març (EUROPA PRESS) -
Investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) han revelat que un bosc amb pins silvestres afectat per la sequera manté constant la quantitat de diòxid de carboni (CO2) emesa pel terra forestal, té resiliència, contràriament als canvis molt importants que esperaven amb la mort dels pins.
El sòl del bosc de pins silvestres (Pinus sylvestris) repara en poc temps els danys i, quan se substitueixen aquests arbres naturalment per alzines (Quercus ilex) --com provoca el canvi climàtic--, els sòls emeten gairebé un 36% menys de CO2 a l'hora de respirar, ha explicat a Europa Press l'investigador del Creaf Josep Barba.
L'estudi ha estat fet a Tarragona, a la Serra de Prades i fins al paratge natural del Bosc de Poblet, en un bosc en el qual estan morts el 20% dels pins drets, fet que ha ocorregut des dels anys 90 a causa de sequeres durant alguns estius, ha relatat el científic.
El fet que davant de la sequera el bosc es mostri tan resilient permet "ser optimistes pel que fa al nivell d'emissions de CO2", ja que sembla que, per aquesta part, el canvi climàtic no s'agreujaria, ha valorat Barba.
Les alzines pròximes al pi mort aconsegueixen mitigar els efectes de la sequera sobre la respiració del terra, al desenvolupar més les seves arrels a causa de la menor competència pels recursos, i reduint les emissions fins a un 36%, però desconeixen quina és l'evolució de les dinàmiques del sòl si l'espècie substituta és una altra.
L'estudi ha analitzat el CO2 emès, però desconeix si amb la substitució de pins per alzines s'està fixant més o menys CO2: per que sigui un balanç positiu, el CO2 fixat ha de superar a l'emès.
Així i tot, l'alzina és una espècie més mediterrània que els pins silvestres, més europeus, i per tant estan més adaptades a les sequeres, ha sostingut.
L'estudi coincideix amb altres que també han trobat una gran resiliència dels boscos davant de la mortalitat provocada per plagues forestals.
