BARCELONA, 29 març (EUROPA PRESS) -
L'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) ha descobert que un fàrmac contra el càncer, actualment en fase d'assajos clínics, també podria ser utilitzat per tractar malformacions venoses (MVs), causades per un creixement excessiu dels vasos sanguinis dins de la pell, ha informat aquest dimarts el centre en un comunicat.
La investigació, portada a terme en ratolins i dirigida per la University College London (UCL) --amb Bart Vanhaesebroeck--, el Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK) --amb Josep Baselga-- i l'Idibell --amb Mariona Graupera--, ha estat publicada en dos articles independents i complementaris a les revistes 'Science' i 'Translational Medicine'.
El treball ha descobert que una mutació del gen vinculat al càncer --el PIK3CA-- també estava present en malformacions vasculars, per la qual cosa es va investigar en ratolins l'aplicació del mateix tractament, la rapamicina.
Quan es va donar aquest fàrmac a ratolins es va mostrar "benefici clínic", però en pacients aquest medicament pot tenir efectes secundaris greus i comprometre el sistema immune, de manera que es van testar altres tractaments que inhibeixen directament aquest gen i se solen utilitzar per al càncer, tot i que també poden tenir efectes secundaris.
Per aquesta raó, s'ha apuntat que la crema tòpica podria proporcionar un tractament més específic per a MVs, reduint l'efecte sistèmic dels inhibidors, tot i que "cal continuar investigant abans que aquest enfocament pugui ser provat en pacients".
TROBALLA INESPERADA
Els investigadors van modificar ratolins genèticament per introduir-los una mutació en el gen PIK3CA, fet que va provocar que desenvolupessin "de manera inesperada" per als investigadors MVs, una malaltia sovint incurable caracteritzada per la presència de vasos sanguinis dilatats i deformes que poden aparèixer sota de la pell, causant dolor i desfiguració.
Per traslladar la troballa en éssers humans, van analitzar mostres de MVs de 13 nens procedents d'estudis de genètica de la pell dirigits per Veronica Kinsler (UCL Institute of Child Health) i de 32 pacients del MSK i de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, que han revelat que "al voltant d'una quarta part dels pacients tenia el mateix tipus de mutació PIK3CA que la que ha estat dissenyada en els ratolins de l'estudi".
Per aquesta raó, els investigadors van provar diferents fàrmacs en aquests animals a la recerca d'un tractament eficaç contra la malaltia: "La rapamicina és un fàrmac que bloqueja un procés de senyalització iniciat per la proteïna PIK3CA, per la qual cosa deté un dels seus efectes però sense arribar a bloquejar-la a l'origen", segons l'autora de l'estudi Sandra Castillo.
"Anteriorment vam veure què és el que passa quan s'inactiva PIK3CA, però aquí descubrim que una mutació activadora en el gen pot donar lloc a un creixement excessiu dels vasos sanguinis", segons la investigadora Mariona Graupera, que afirma que aquest treball dóna suport a la teoria que els vasos sanguinis són molt més sensibles a aquest gen que altres cèl·lules.
Una de cada 5.000 persones neixen amb MVs, una malaltia que de moment no té una curació totalment efectiva, segons el centre.
