MADRID, 14 des. (EUROPA PRESS) -
Arqueòlegs de la Universitat de Göteborg i col·legues grecs han descobert restes d'una ciutat desconeguda al centre de Grècia, en un turó al mig de les grans planures de Tessàlia, segons un comunicat.
Les restes han aparegut en un poble anomenat Vlochós, escampades a sobre i a prop del turó d'Strongilovoúni, i poden ser datades en diversos períodes històrics.
"El que solia ser considerat resta d'algun assentament irrellevant en un turó pot ara ser reconsiderada com resta d'una ciutat de més importància del que es pensava anteriorment, i això després de només una temporada d'excavació", diu Robin Rönnlund, estudiant de doctorat a Arqueologia Clàssica i Història Antiga a la Universitat de Göteborg i líder del treball de camp.
"Un col·lega i jo trobem el lloc en connexió amb un altre projecte l'any passat, i ens vam adonar del gran potencial de seguida. El fet que ningú hi hagi explorat mai el turó és un misteri.
En col·laboració amb l'Institut Suec d'Atenes i el servei arqueològic local de Karditsa, ha començat el Projecte Arqueològic de Vlochós (VLAP) amb l'objectiu d'explorar les restes. L'equip d'investigació del projecte va completar la primera temporada de camp durant dues setmanes el setembre del 2016.
Rönnlund diu que el turó amaga molts secrets. Les restes de torres, de parets i de portes de la ciutat es poden trobar en la cimera i les vessants, però a penes qualsevol cosa és visible terra a sota. L'ambició és evitar l'excavació i en el seu lloc utilitzar mètodes com el radar de penetració a terra, el que permetrà a l'equip conèixer el lloc en la mateixa forma que es trobava quan van arribar. L'èxit d'aquest enfocament és evident a partir dels resultats de la primera temporada de camp.
"Trobem una plaça i una quadrícula de carrer que indiquen que estem tractant amb una gran ciutat. L'àrea dins de la muralla de la ciutat mesura més de 40 hectàrees. També trobem ceràmica antiga i monedes que poden ajudar a la data de la ciutat. Les nostres troballes més antics són d'al voltant de 500 aC, però la ciutat sembla haver florit sobretot des del quart al tercer segle abans que ha estat abandonada per alguna raó, potser en relació amb la conquista romana de la zona.
Rönnlund creu que el projecte suec-grec pot proporcionar pistes importants sobre el que va passar durant aquest període violent en la història grega.
