Actualitzat 05/04/2017 11:25

Delphine de Vigan juga a contraposar ficció i realitat autobiogràfiques en la seva nova novel·la

"Quan un llibre m'ha agradat sento curiositat sobre si realment és autobiogràfic o no", diu

BARCELONA, 4 oct. (EUROPA PRESS) -

La francesa Delphine de Vigan juga a contraposar la ficció i la realitat autobiogràfiques en la seva última novel·la 'Basada en una història real' (Anagrama/Edicions 62), un thriller que amb el qual també recala en la por a la pàgina en blanc i a la recerca de la veritat per part del lector.

En roda de premsa a Barcelona aquest dimarts, l'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, ha recordat que certament és una novel·la basada en fets reals en la qual l'autora assumeix el repte d'escriure una novel·la després de l'enorme èxit de la seva novel·la anterior, la crònica familiar amb ficció i autobiografia 'Res no s'oposa a la nit' -que la va consagrar internacionalment--, llançant una trama "inquietant i absolutament addictiva".

En la novel·la, la protagonista, anomenada Delphine --com en el seu anterior llibre i com ella mateixa-- travessa una crisi creativa després de l'èxit de la seva última novel·la i ha passat de l'èxit aclaparador al vertigen de la pàgina en blanc: extrems amb una veracitat que l'autora s'escapa de confirmar en roda de premsa davant de les preguntes dels periodistes.

Insistentment preguntada pels fets reals i ficticis d'aquesta novel·la, De Vigan, sotmesa també a aquesta pressió per part dels seus lectors i amics, ha assegurat: "Porto un any presentant aquesta novel·la i intent amb piruetes i malabars esquivar aquesta qüestió".

De Vigan s'ha mostrat molt sorpresa davant de la necessitat dels lectors de saber què és biogràfic i quin no, després de la seva novel·la 'Res no s'oposa a la nit' que arrenca amb la troballa del cadàver de la seva mare: "Em va xocar que els lectors necessitessin proves per saber què era veritat i què no", ha explicat De Vigan sobre aquesta novel·la, i ha lamentat que si hagués previst aquesta recerca de la veritat per part del públic hauria barrejat més les pistes que condueixen a detalls de la seva família.

Tot i això, ha assumit que aquesta curiositat és innata a l'ésser humà: "Quan un llibre m'ha agradat sento curiositat sobre si realment és autobiogràfic o no. Aquesta curiositat forma part de nosaltres"; i ha admès sobre aquesta qüestió establir un joc de ficció versus realitat amb els lectors tot i que seguint unes normes com, per exemple, disfressar al màxim els detalls més íntims, però amb pinzellades de si mateixa --ha admès ser esquerrana i tenir dos fills, però no bessons--.

"Tinc dos parells de fills: els de veritat i els de paper. Els de paper apareixen en diversos llibres i serveixen per protegir els meus verdaders fills. Les he posat un altre nom i són bessó", concedeix De Vigan, que riu quan li pregunten si no li fa por revelar en les seves novel·les la direcció de casa seva, i respon si de veritat algú creu que és allà on viu.

Preguntada sobre el vertigen de la pàgina en blanc, De Vigan ha considerat que aquest pot adoptar diverses formes, com el bloqueig que viu el seu protagonista o com dubtes que paralitzen a l'autor: "Aquest llibre ha estat molt difícil escriure'l. Vaig sentir que tenia una espècie de dimoni en la meva espatlla dient-me que el llibre era lamentable i dolentíssim i demanant-me que deixés d'escriure".

TRES NIVELLS DE LECTURA

Ha reivindicat que el seu llibre planteja tres nivells de lectura: primer, una història de manipulació i abús de poder que plana sobre la protagonista; segon, una reflexió sobre la importància del que hi ha de verdader en les novel·les i com tornar a escriure després d'aconseguir tant èxit, i finalment, una reflexió sobre la creació.

En aquest tercer nivell, l'autora recupera la interrogació proposta per Stephen King --cites de 'Misery' obren cada part de la novel·la-- plantejant: "Qui escriu quan jo escric?", en un pla metaliterari que es barreja amb els dos altres nivells de lectura d'aquest thriller.

El cineasta Roman Polanski --precisament amb qui ella havia fantasiejat en els seus "somnis més bojos"-- ha comprat els drets i el novembre començarà a rodar una pel·lícula basada en la novel·la, que protagonitzarà l'actriu Emmanuelle Seigner, dona de Polanski, en el personatge de Delphine, i tindrà Eva Green en el paper de L., una dona sofisticada i seductora que treballa com a negra literària.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés