El PSC i el PP reclamen un nou informe de la Sindicatura de Comptes sobre exercicis recents
BARCELONA, 8 juny (EUROPA PRESS) -
La CUP i CatSíQueEsPot han rebutjat la iniciativa de la Conselleria de Salut de la Generalitat de trobar una nova fórmula jurídica per al Barnaclínic que permeti encaixar la seva activitat privada a l'Hospital Clínic de Barcelona, després que la Sindicatura de Comptes detectés entre el 2010 i el 2012 que l'activitat de l'ens privat al centre públic no s'adapta a la normativa.
El síndic de la Sindicatura de Comptes Andreu Morillas ha presentat aquest dijous al Parlament, juntament amb el síndic major, Jaume Amat, l'informe 29/2016 de fiscalització de l'Hospital Clínic, corresponent als exercicis 2010, 2011 i 2012, i s'ha disculpat pel "retard" a l'hora d'exposar el document, destacant que alguns aspectes ja s'han corregit.
Segons Morillas, si les institucions polítiques i administratives valoren la conveniència d'establir un model legalment d'aquestes característiques "hauria d'adaptar el marc jurídic vigent a aquesta opció que no està prevista".
L'informe, que es va fer públic el març passat, assegura que un 7,4% dels pacients de Barnaclínic van ser atesos en horaris d'atenció als pacients públics, i constata coincidències horàries en les visites de consultes externes i en diverses proves i procediments, entre d'altres irregularitats, com que els comptes anuals del centre no expressaven la imatge fidel de patrimoni i de la situació financera de l'hospital.
La Conselleria de Salut va voler anticipar a l'informe, per la qual cosa dies abans va anunciar que havia acordat amb l'Hospital Clínic substituir el centre privat Barnaclínic per una altra entitat de naturalesa jurídica diferent per seguir fent activitat privada, però "garantint l'equitat", segons va dir llavors el conseller Toni Comín.
El portaveu de CatSíQueEsPot en la comissió, Albano-Dante Fachin, ha opinat que trobar una nova forma jurídica és "una manera de legalitzar aquesta estafa", perquè quan es parla amb els treballadors s'evidencia la inequitat d'aquest model, per la qual cosa n'ha defensat l'expulsió del sistema sanitari públic.
"Sembla que tot això cau del cel i no, cau de l'acció o l'omissió de la 'sociovergència' sanitària que durant 30 anys ho ha fet possible", ha dit Fachin en citar els exconsellers de Salut del PSC i CiU, Marina Geli i Boi Ruiz, respectivament.
En la mateixa direcció, Benet Salellas (CUP) ha manifestat que el seu grup "no està a favor d'adaptar el marc jurídic vigent, sinó que el Barnaclínic deixi de fer servir les instal·lacions públiques i que desaparegui", i ha avançat que no participarà en cap modificació legislativa que en permeti l'encaix.
MÉS FISCALITZACIÓ
La popular Esperanza García ha dit que el seu grup "té dubtes" sobre que la nova entitat resolgui els problemes detectats per la Sindicatura, i ha demanat que es fiscalitzin també els exercicis posteriors al 2013 per veure si s'han rectificat les irregularitats detectades, la qual cosa també ha reclamat el PSC.
"Ens sembla que la possibilitat de col·laboració privada i pública és possible, però ha de seguir uns criteris formals i s'ha de respectar la llei", ha sostingut García.
Des del PSC, Òscar Ordeig ha afirmat que el cas Barnaclínic és "una lliçó del que no s'ha de fer en política sanitària", i ha defensat que és necessari separar l'activitat privada dels equipaments públics i que els circuits estiguin clars.
Sergio Sanz (Cs), que ha recordat que el seu partit va presentar una moció per tancar el Barnaclínic, ha incidit que l'informe aclareix aspectes que fa anys que denuncien, com la utilització de mitjans públics per oferir prestacions privades.
Adriana Delgado (JxSí) ha subratllat que l'informe parla d'irregularitats que s'han anat solucionant i ha desitjat que, en relació a la interferència entre activitat pública i privada, el Govern "pugui donar una solució".
