Un estudi recomana considerar la salut dels treballadors i usar tecnologia intensiva
BARCELONA, 29 juny (EUROPA PRESS) -
Els valors i creences culturals que tenen les organitzacions associats al control, al presencialisme i a la desconfiança dificulten les polítiques de racionalització horària, ha conclòs un estudi de la Iniciativa per a la Reforma Horària --que advoca per flexibilitzar els horaris a Catalunya-- i la Fundació Factor Humà (FFH).
En un comunicat aquest dimecres, els impulsors de l'informe han explicat que també detecten una nova manera de visualitzar el temps vinculada a la gestió eficaç, alhora de canvis en les creences i els valors socials que visualitzen la vida més enllà de la jornada, en el qual les noves generacions --i a curt termini els mil·lennistes-- tindran un paper clau.
L'estudi, titulat 'Causes de les dificultats d'uns horaris més racionals. Recomanacions per implementar noves estratègies', ha perseguit descobrir les causes que dificulten la implementació d'uns horaris més racionals a l'entorn laboral, però també ajudar a posar en marxa aquest tipus de polítiques, "que aporten valor a l'organització i a les persones", ha destacat la directora de FFH, Anna Fornés.
Han col·laborat en aquest monogràfic qualitatiu fins a 12 organitzacions, públiques i privades, a les quals ha entrevistat l'expert en gestió del temps, Lluís Casado, també membre de la Comissió Consultiva de FFH i del Consell Assessor de Reforma Horària.
El sector laboral condiciona el concepte del temps, per la qual cosa els treballadors vinculats als serveis sanitaris i al comerç "no podran accedir a horaris més racionals", ha observat Casado, i ha afegit que si totes les organitzacions implementen canvis, els horaris més humans arribaran a més persones i sectors.
PARADOXES
Casado ha detectat paradoxes en la gestió del temps, problemes que "sorgeixen de sistemes eficaços de gestió que, en canvi, provoquen una sèrie d'efectes secundaris", com pot ser un exemple l'orientació al client que, portada al límit, obliga les empreses a horaris de set dies a la setmana, durant les 24 hores.
La solució a aquests efectes secundaris arriba quan l'organització "comença a considerar la salut i el benestar dels treballadors al costat dels resultats de l'empresa", fet que extrapola la qualitat de servei cap a la mateixa plantilla, ha apuntat.
Entre d'altres mecanismes, el text recomana a les empreses "combatre la cultura del presencialisme i implementar programes de sensibilització sobre la importància del temps no laboral", així com incloure el temps en el debat estratègic de l'alta direcció.
També proposa programes d'ús intensiu de la tecnologia, com el teletreball, la videoconferència, els espais digitals compartits i els reglaments interns d'ús del correu electrònic, entre d'altres.
