BARCELONA, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
El Consell Escolar de Catalunya (CEC) planteja en una de les ponències del debat obert a la comunitat educativa 'Ara és demà', que reflexiona sobre el futur de l'educació catalana sense restriccions competencials i econòmiques, que l'educació obligatòria s'ampliï fins als 18 anys i que s'inclogui el curs de P2 en l'infantil.
El debat, encarregat per la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat, s'estructura en cinc àmbits, dels quals s'han enviat aquest divendres a la comunitat educativa les ponències base elaborades per experts, i que estaran obertes a les seves aportacions, amb les quals s'elaborarà un document de consens a la primavera que es portarà al CEC al juny.
En la ponència sobre 'L'arquitectura del sistema educatiu', el president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, planteja l'educació obligatòria dels cinc als 18 anys i que l'educació infantil sigui entre els dos i els cinc anys.
Considera que la complexitat de la societat actual requerirà en el futur ampliar substancialment la base formativa si es vol "evitar la precarització del desenvolupament vital", i remarca que existeixen 15 països europeus que comencen l'educació obligatòria als cinc anys i cinc que la finalitzen als 18-19 anys.
La ponència recorda que el sistema educatiu català divideix l'etapa infantil en dos cicles, dels zero als tres anys i dels tres als sis, i suggereix establir la línia divisòria en els dos anys: el primer cicle d'Infantil, dels zero als dos anys, i de segon cicle, dels dos als cinc.
Per la seva banda, l'educació primària aniria dels 5 als 11 anys, dividida en tres cicles de dos anys cadascun, "una etapa clau per treballar amb intensitat els hàbits de socialització i generar actituds positives cap als companys i l'escola".
La Secundària estaria repartida en dues etapes, la de primer grau i la de segon: la primera seria de quatre cursos, entre els 11 i els 15 anys, subdividada en dos cicles de dos cursos cadascuna; i la segona, constaria d'un cicle de tres cursos, dels 15 als 18 anys, i inclouria els estudis de Batxillerat i de Formació Professional.
"INTERCANVIABLES" A SECUNDÀRIA
L'últim curs de l'educació secundària de primer grau tindria un fort caràcter orientador, que es mantindrà en el primer any del segon grau, i planteja que els estudis de segon grau de Secundària tinguin la percepció d'"intercanviables".
Els alumnes que no adquireixin el primer grau podrien cursar un mòdul de tres anys de formació professionalitzadora, complementada per estudis de formació general, que els donarà l'acreditació corresponent en haver cursat i finalitzat aquest primer grau i l'acreditació de les competències professionals adquirides.
El període dels zero als dos anys es desenvoluparia a les guarderies, on la proximitat i la flexibilitat seran un factor fonamental; el que va dels dos als 15 en centres del tipus institut-escola, i el dels 15 als 18 anys als instituts de Batxillerat i FP, que haurien d'oferir preferentment opcions mixtes que incloguessin especialistes d'FP i de Batxillerat al mateix centre.
Els estudiants que decideixin continuar els estudis en el context de l'FP podrien fer-ho en dos cicles de dos anys cadascun: en acabar el primer obtindrien una titulació de primer nivell i al final del segon, el de graduat en formació professional superior.
En una altra de les ponències inspiradores, 'Els pilars del sistema educatiu', el president del CEC, Lluís Font, planteja una convocatòria única de beques, la concessió de la qual hauria de ser comunicada abans del començament de curs; la creació d'Observatori d'equitat de l'educació, i potenciar, dins del plurilingüsime, llengües estrangeres com el xinès o l'àrab, a més de les ja presents anglès, francès i alemany.
DOCENTS
En la ponència sobre 'El professorat', el catedràtic de la UB Miquel Martínez proposa que per convertir-se en docent calgui un grau i un màster, amb el requisit d'arribar a 300 crèdits, i els continguts variarien en funció de l'etapa que el docent estigui interessat a exercir.
A diferència de l'actualitat, la ponència planteja màsters diferents en funció de les diverses etapes: en educació Infantil i Primària; Secundària obligatòria; Batxillerat; Formació Professional de grau mitjà, i educació en persones adultes.
El CEC convidarà més de 100.000 persones, entre professors, famílies, regidors i tècnics d'educació, directors de centres, empreses amb alumnes en pràctiques i entitats promotores de projectes innovadors, a què facin les seves aportacions en línia, i el Govern tindrà en compte les reflexions que sorgeixin des de la comunitat educativa però el document final no serà una llei.
