Aparta 133 metges per suposar un risc per motius de salut
BARCELONA, 14 abr. (EUROPA PRESS) -
El Col·legi de Metges de Barcelona (Comb) ha proposat aquest dijous modificar la normativa per facilitar al metge assistencial canals de comunicació "automàtica" mitjançant les TIC amb l'empresa en relació amb la tramitació de les altes i baixes laborals que concerneixen a professions amb responsabilitat sobre tercers, com pilots, jutges, docents i militars.
Es tracta d'una de les propostes que recull el document 'El secret professional mèdic i la protecció a tercers', impulsat arran de l'accident de Germanwings a causa de l'"alarma" social que va generar, ha explicat el president del col·legi, Jaume Padrós, en roda de premsa.
Segons el document, la indicació d'una baixa laboral no implicaria revelar el diagnòstic, per la qual cosa aquest procediment no vulneraria el secret professional per part del metge, mentre sí que aportaria avantatges organitzatives i de seguretat.
SECRET PROFESSIONAL
El president de la Comissió de Deontologia del COMB i coordinador de l'equip d'experts del document, Josep Terés, ha defensat que el secret professional "no és un dogma" sinó que té els seus límits que estan ben regulats en el codi deontològics de la professió mèdica.
El document planteja una eventual regulació específica sobre el secret professional, tot i que adverteix que no pot ser homogènia en tots els estats membre, ja que en regions com Catalunya existeixen corporacions professionals que entenen el seu codi deontològic com a "norma de compliment obligat", en reconèixer situacions excepcionals que es pot revelar.
"Hem de fer un exercici de responsabilitat, tot i que el risc zero no existeix en cap activitat humana", ha explicat Padrós a la llum del document, que busca incloure propostes operatives dirigides a l'autoritats legislatives i executives en matèria de salut, treball i seguretat de l'Estat, la Generalitat i la Comissió Europea.
PROGRAMES DE CONTROL EN LES PROFESSIONS
El text insta altres professions no sanitàries, que poden vulnerar drets de tercers --com jutges, pilots, militars i docents-- si no es realitzen en condicions de salut òptimes, a aplicar programes de control per garantir la bones pràctiques en aquest àmbit.
Padrós ha posat l'exemple del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (Paimm) del Comb, que té la finalitat de controlar i preservar la pràctica mèdica i ajudar a la reinserció laboral del metge malalt.
Des que es va impulsar el 1998 fins al 2015, el Paimm ha atès gairebé 2.000 metges, dels quals un 95% era conscient de la seva situació i es va acollir de manera voluntària al programa, i ha invalidat 133 facultatius per "suposar un risc".
Segons Padrós, el Paimm ha demostrat ser "un programa de salut pública i de control efectiu de les bones praxi assistencials", ja que és un instrument que permet rehabilitar al professional sense estigmatizar-lo i donar seguretat als ciutadans.
TRASTORNS MENTALS
En el cas dels pacients amb trastorns mentals, valora la incorporació al document de consentiment informat d'una explicació sobre quins són els límits de la confidencialitat perquè el pacient estigui informat des del començament de la relació com "mesura preventiva del conflicte" davant de la necessitat de trencar el secret.
Padrós ha assegurat que el Comb orientarà i donarà empara legal i deontològic als metges que tinguin el dubte sobre si trencar o no el secret professional per protegir al propi pacients i a terceres persones.
