Compleix 30 anys i traça un relat sobre el món globalitzat
BARCELONA, 14 oct. (EUROPA PRESS) -
La Col·lecció d'Art Contemporani La Caixa ha aconseguit les 977 obres en els seus 30 anys de camí, convertint-se en el fons privat més complet referent a Europa i primer a Espanya en "qualitat i singularitat", ha explicat la directora de la col·lecció Nimfa Bisbe.
En una trobada amb els mitjans, juntament amb la directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Duran, ha destacat el valor de la col·lecció que, sense pretensió de ser canònica ni enciclopèdica, dóna "testimoni fidel" de 30 anys d'art contemporani, tant nacional com internacional.
Per la col·lecció desfilen 401 autors, dels quals el 54% són internacionals --especialment europeus-- i en el 23% dels casos són dones, ha explicat Bisbe.
Les obres adquirides, que oscil·len entre la quinzena i la trentena cada any, passen per un comitè amb grans experts internacionals que validen la compra segons criteris de "subjectivitat" i capacitat de relació.
NAUMAN I BEUYS, "PECES CLAU"
La capacitat de relació és un concepte fonamental per entrar a formar part de la col·lecció, que compta amb dues obres "essencials i clau" en importància i que són 'Shit in your hat. Hat in a chair', de Bruce Nauman, i 'Es compta darrere l'os - Espai de dolor', de Joseph Beuys, aquesta última fundacional i primera instal·lació espacial de l'artista.
Per aquesta instal·lació permanent al CaixaFòrum de Barcelona passen anualment 100.000 visitants --dels 800.000 que trepitgen l'espai d'art-- i, per raons de conservació, han de demanar acompanyament per entrar dins de l'espai fet amb planxes de plom soldat.
La col·lecció es nodreix d'altres obres destacades de Juan Muñoz, Antoni Tàpies, Jannis Kounellis, Luis Gordillo, Joan Hernández Pijuan, Donald Judd, Antoni Muntadas, Mike Kelley, Perejaume, Cildo Meireles, Gerhard Richter, Sigmar Polke, Paul McCarthy, Roni Horn, Steve McQueen, Juan Uslé, Mona Hatoum, Cristina Iglesias, Olafur Eliasson i Dora García, entre altres.
Les últimes peces es van adquirir l'any passat --aquest any el procés segueix el seu curs fins a final del 2016-- i, entre les quals, cal destacar la primera instal·lació de vídeo de Tony Oursler, del 1984 i sobre el fenomen dels extraterrestres, que es podrà veure el juny en una exposició "petita però intensa".
També es va comprar una obra de l'artista Nicolás Paris que, amb una sèrie d'objectes vol ensenyar a pensar al públic, a qui dirigirà uns exercicis en una mostra que es podrà gaudir a partir de febrer.
Si les d'Oursler i Paris són algunes de les últimes obres adquirides, en els anys 80 quan va començar la col·lecció les primeres peces comprades van ser exponents del neoexpressionisme alemany com Anselm Kiefer, de la transavantguarda italiana com Francesco Clemente i del grafiter Deck connectat amb Jean Michel-Basquiat, de qui també es va comprar obra.
ACORD AMB EL MACBA
Sobre l'acord de col·laboració amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) que va expirar el 2015 després de quatre anys de treball, el director de l'Àrea Cultura de la fundació, Ignasi Miró, ha explicat que es porta a terme un treball de col·laboració emmarcat en la "normalitat total i a velocitat de creuer".
En comptes de signar un acord marc, la fundació i el museu prefereixen ara treballar braç a braç i signar convenis per a projectes concrets previstos, tenint en compte que tots els propòsits expositius marcats en el conveni inicial es van complir i ara la col·laboració segueix.
L'Obra Social La Caixa celebra aquest divendres i dissabte unes jornades sobre la responsabilitat social de crear un patrimoni artístic amb conferències i taules rodones on intervindran càrrecs internacionals i crítics d'art.
