Publicat 05/04/2016 17:11

Colau veu "immoral" que l'Estat no autoritzi Barcelona a reubicar directament refugiats

La alcaldesa Ada Colau
AYTO.BARCELONA

Reivindica que part dels fons europeus vagin directament als municipis

BRUSSEL·LES, 5 abr. (EUROPA PRESS) -

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha denunciat a Brussel·les l'actitud "immoral" del Govern espanyol de Mariano Rajoy per no autoritzar la reubicació directa per Barcelona de refugiats des d'altres ciutats europees sota pressió com Atenes, i ha reivindicat la necessitat que un percentatge de les ajudes europees als Estats membre vagin directament per als municipis tenint en compte que són els territoris responsables de l'acollida en última instància.

"El Govern espanyol en aquest cas és immoral", ha retret l'alcaldessa de Barcelona en declaracions a la premsa després d'una reunió entre la comissària de Política Regional, Corina Cretu i els alcaldes d'altres ciutats europees, entre les quals hi ha Atenes, per abordar la integració dels refugiats.

"No em queden paraules per valorar-ho. És incomprensible", ha postil·lat Colau, que ha recalcat que "l'Estat espanyol evidentment no està a l'alçada" després de recordar que "es va comprometre fa mesos a reubicar 17.000 persones i n'han arribat 19".

"Això ens produeix una profunda vergonya", ha recalcat, i ha insistit que els ciutadans demanen ser ciutat d'acollida i senten "vergonya i indignació" amb les imatges que arriben del campament de refugiats de Idomeni o Lesbos.

Colau ha insistit que "no s'entén que, quan tu estàs oferint ajuda perquè l'Estat pugui complir amb els compromisos i les obligacions, la resposta sempre sigui no i sense donar cap mena d'informació, ni donar cap motiu" tenint en compte que "l'Estat espanyol ha estat especialment incomplidor" a l'hora d'acollir els refugiats promesos.

"Estem aquí per ajudar i tenim obligacions en matèria de drets humans, que no poden esperar més", ha avisat.

Colau ha deixat clar a Brussel·les que el seu consistori qüestiona l'acord entre la UE i Turquia per deportar aquest país tots els immigrants irregulars, però també els refugiats sirians, que han arribat a Grècia des del 20 de març des de territori turc "com estan dient les organitzacions de drets humans" i ha recordat que el dret d'asil "és un dret individual" i no hi pot haver expulsions "de formes col·lectives per nacionalitat".

"I cal enviar-les a un tercer país segur i no és clar que, actualment, Turquia sigui un país segur. I menys amb les imatges que hem vist de per exemple patrulles oficials de Turquia pegant directament refugiats que acudien en embarcacions molt precàries cap a les costes gregues. Això en matèria de drets humans no és admissible", ha denunciat, i ha avisat que "tots" els països de la UE no poden desentendre-se'n.

"No hi haurà cap situació de desbordament si s'aprofita precisament l'oferiment de tantes i tantes ciutats que estem dient (que) podem ajudar. Reubiquem i fem una política compartida d'asil de la qual estiguem orgullosos i Europa segur que així tindrà un futur", ha dit.

L'alcalde d'Atenes, Iorgos Kaminis, ha elogiat el "projecte pilot" de Barcelona per oferir-se a acollir 100 refugiats directament de la capital grega, i ha lamentat que "no ha tingut ressò al Govern espanyol" perquè és "un exemple molt bo" per ajudar a respondre a la crisi de refugiats.

PERCENTATGE DE FONS PER A LES CIUTATS

Colau també ha reivindicat a la Comissió Europea "un percentatge de finançament directe als municipis" de les ajudes europees perquè "és el territori urbà el que ha de fer les polítiques d'acollida" i "donar una resposta" a les necessitats.

"Encara no s'ha concretat. Ha estat una primera reunió", ha reconegut amb tot, després que li hagin preguntat si han rebut un compromís de finançament directe de Brussel·les.

"Però nosaltres en farem seguiment i confiem que efectivament aviat això es pugui concretar", ha recalcat, després de denunciar que no han rebut ni el consistori ni la mateixa Comissió Europea "cap mena d'informació" del Govern espanyol sobre com està gestionant els fons europeus per a immigració i asil, una "anomalia, disfunció, que no és bo per a ningú".

Colau ha recordat que més de 1.300 demandants d'asil van arribar a Barcelona el 2015, sobretot ucraïnesos, però també sirians i afganesos, però l'Estat és l'únic competent per reconèixer-ne l'estatut de refugiat i des del consistori fan el màxim per garantir-los l'accés als serveis bàsics. "Cal avançar a donar drets a aquestes persones perquè si no la integració no funcionarà", ha avisat.

BRUSSEL·LES DEMANA AL GOVERN QUE "ESCOLTI"

Després de ser preguntat per la negativa del Govern espanyol a acceptar l'oferta de Catalunya d'acollir més de 4.000 refugiats directament, el comissari d'Immigració i exalcalde d'Atenes, Dimitris Avramópulos, ha deixat clar que "l'interlocutor directe d'Europa, parlant institucionalment, són els Governs dels Estats membre" però ha demanat a "tots els Governs que escoltin les veus dels Governs locals" tenint en compte que estan "a la primera línia" als esforços d'acollida sobre el terreny i ha apel·lat al "diàleg" i "la bona fe per tenir resultats concrets".

Avramópulos ha insistit que cal "assistir més bé els esforços de les ciutats" i ha subratllat el compromís de la Comissió d'ajudar més tant als estats membre com els Governs locals "amb mitjans financers addicionals", recordant que entre el 2014 i el 2020 l'Executiu comunitari destinarà 760 milions d'euros de fons per a immigració i asil a la integració.

El comissari també ha instat els Estats membre a explorar com dins de les assignacions "existents" de fons estructurals i d'inversió es podrien utilitzar per promoure la inclusió social, l'educació, la integració al mercat laboral i l'accés a serveis socials.

Per la seva banda, la comissària de Política Regional ha recordat que "per primera vegada a la història" les autoritats locals gestionaran "directament" 15.000 milions del Fons Europeu de Desenvolupament Regional entre el 2014 i el 2020 per promoure el desenvolupament urbà sostenible. El 17% d'aquests fons es reservaran per promoure la inclusió social, inclosa l'acollida de refugiats, segons han explicat fonts comunitàries a Europa Press.

Cretu ha explicat que estan disposats "per ser flexible" amb els Estats membre per redirigir ajudes i respondre així al desafiament de la immigració.

"No he rebut cap resposta a la carta que vaig enviar al Govern espanyol demanant si vol utilitzar els nostres fons per a l'objectiu de la immigració. No sabem encara (si ho farà)", ha explicat la comissària, que ha precisat que Espanya té assignats el 2014 i 2015 290 milions d'euros en ajudes per promoure el desenvolupament urbà sostenible i el 19% d'aquesta partida es dedicarà a combatre la pobresa, si bé tampoc no han rebut informació del Govern espanyol de "com es repartirà" entre ciutats les ajudes tot i que "no és l'únic" país.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés