"Ens han sotmès a un rentat cerebral que ens fa culpables dels nostres desitjos"
BARCELONA, 23 oct. (EUROPA PRESS) -
El psiquiatre xilè Claudio Naranjo, pioner en la psicologia transpersonal i integrador entre psicoteràpia i espiritualitat, defensa en el seu nou llibre 'Exploracions psicodèliques. Per a la transformació col·lectiva de la consciència' (Ediciones La Llave, 2016) el consum d'algunes drogues amb "prescripció mèdica" per a teràpies psicològiques.
En una entrevista d'Europa Press, Naranjo (Valparaíso, 1932), professor a la Universitat de Berkeley, ha advocat perquè els governs comencin a formar a especialistes en teràpies amb psicòtrops per crear un "canal autoritzat" i evitar un mal ús dels estupefaents.
Per a Naranjo, una "proposta raonable" seria que en les facultats de Medicina i Psicologia i instituts externs a la universitat formessin a professionals per tenir competències per poder administrar algunes drogues, com LSD, MDMA o l'Ayahuasca, si bé rebutja altres drogues més addictives com la cocaïna o la marihuana.
"L'èxtasis en una 'rave' serveix per ballar i és un excitant però no té un efecte transformador", ha lamentat al proposar el seu ús per aprofundir en veritats a les quals no s'accedeix tan fàcilment amb teràpies ordinàries, com experiències traumàtiques o doloroses de la infància com, per exemple, els abusos.
La ibogaína, que està legalitzada a Espanya o Mèxic, permet detenir una addicció a l'opi o a la cocaïna "sempre que s'acompanyi d'un aïllament de la persona durant un temps perquè no caigui en la temptació", i el LSD ajuda a malalts terminals o persones amb traumes incurables o neurosi de postguerra.
DONAR VEU AL "CERVELL REPTILIÀ"
Aquests al·lucinògens estalvien molt de temps a les teràpies perquè "és com si donessin veu al cervell reptilià", ja que part del cervell humà és primitiu i instintiu, per la qual cosa s'assembla al dels rèptils.
Tot i això, aquesta part animal està molt sepultada i criminalitzada a la societat, "com si un visqués amb la implícita sensació de tenir un monstre fastigós dins pel que cal viure de manera molt controlada i no deixar-se anar".
"Vivim en un món de supercontrol de nosaltres mateixos i això és neurotitzant", ha afirmat l'autor, al sostenir que aquesta és una de les bases que explica el sofriment d'un o un altre símptoma neuròtic.
Les persones temen a la seva maldat perquè han après que els seus instints són dolents des de la infància, quan constantment es transmeten prohibicions de manera poc sana: "Ens han sotmès a un rentat cerebral que ens fa culpables dels nostres cervells".
GUERRA CONTRA LES DROGUES
Sobre el paper dels governs en relació amb les drogues, ha dit que "temen al descontrol de la ment de la gent", ja que l'esperit del poder és l'obediència i necessita a una població obedient, segons ha dit.
"Es parla molt de democràcia però no es creu en la democràcia, i s'oculta que som una democràcia manipulada", ha expressat, a l'afegir que s'inverteix molt a fer veure les coses d'una altra manera.
Per aquesta raó, en el seu llibre sosté que "si es cregués en la democràcia hauria interès que la gent fora conscient i plenament el que és, assolint el seu potencial", ha argumentat a l'apostar per una política per a la consciència.
Segons l'autor, fins ara "la política s'ha ocupat que la gent s'enganyi a si mateixa o que sigui un ramat que cregui només en el que se li diu", i ha criticat la guerra contra les drogues impulsada en els 70 davant del moviment contracultural que qüestionava el sistema.
