Publicat 24/05/2016 14:29

La classe alta segueix sobrerepresentada a la universitat malgrat ser cada vegada més equitativa

Antonio Ariño, Elena Sintes, Ignasi Casadesús e Ismael Palacín
EUROPA PRESS

La majoria d'estudiants no veu la universitat com un ascensor social

BARCELONA, 24 maig (EUROPA PRESS) -

Els estudiants universitaris amb pares que tenen alts nivells d'estudis o ocupació estan sobrerepresentats a la universitat, malgrat que aquesta cada vegada és més equitativa, segons es desprèn de l'estudi 'Ser estudiant universitari avui', de la Xarxa Vives i la Fundació Jaume Bofill.

L'estudi s'ha realitzat a partir d'una enquesta a més de 20.000 estudiants de 19 centres públics i privats d'Andorra, Perpinyà (França), Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears.

Segons han explicat aquest dimarts els coautors de l'estudi Antonio Ariño i Elena Sintes, encara queda "recorregut" per aconseguir la igualtat, i han remarcat que la classe dominant a la universitat és l'alta, amb un 43,4% en els graus i un 44,7% en els màster, mentre que aquests percentatges baixen al 26,9% i 24,2% en la classe mitjana i el 29,6% i el 31,1% en la classe baixa, respectivament.

Els estudiants de pares d'ocupació alta tenen un índex d'1,7 --en un índex de 0 a 2 en què l'1 és l'equitat--, mentre que els estudiants amb mares amb nivell d'ocupació baix ho tenen de 0,7.

El 36% de les mares i el 49% dels pares dels estudiants tenen ocupacions de nivell alt, mentre que en el conjunt de la població aquest nivell professional és inferior, del 26% i el 27,7%, respectivament.

FAMÍLIA I FEINA

El 52% dels estudiants enquestats viu a casa dels seus pares, a diferència de "la majoria de països europeus", ha explicat Cintes, mentre que un 23,3% viu en pisos compartits i un 10,3% en pisos propis.

En un 52% dels casos són els progenitors els principals finançadors de les despeses i sol un 12,8% se sustenta en una beca; els estudiants que depenen més de les seves famílies són aquells amb mares d'alt nivell d'estudis i els que la contribució és menor és en els d'estudis bàsics, amb un 28,1% que no fan cap.

La via majoritària d'accés, amb un 67%, és després de fer les PAU, mentre que un 18% ho ha fet via Formació Professional (FP), "un camí cada vegada més utilitzat" per la classe social baixa, ja que un de cada quatre ho fan per aquesta via --en els d'origen social alta aquesta és en un de cada vuit casos--.

Un 41% dels universitaris ho són a temps complet, mentre que el 59% compagina estudis i feina, i en els que ho fan a temps complet és més el percentatge entre els quals la mare té un nivell alt d'estudis que un bàsic, al 48% i el 36% dels casos, respectivament.

L'estudi assenyala que només un 10% del estudiantat ha fet mobilitat internacional, sent un 15% entre aquells amb mares amb estudis superiors i d'un 7% entre els que tenen mare amb estudis bàsics.

ASCENSOR SOCIAL

L'informe assenyala que un 73% dels estudiants elegeix els estudis per la professió que volen exercir, un terç creu que l'ajudarà a aconseguir una professió de prestigi i només un 25% creu que els permetrà aconseguir una posició social alta.

Un 44% dels estudiants enquestats es considera "content, sense més" amb l'experiència universitària, i els més satisfets són els que ho fan en la modalitat no presencial.

Davant d'aquestes dades, Ariño ha sostingut que, durant la implantació del Pla Bolonya, les universitats no s'han preocupat d'estudiar les necessitats dels estudiants: "La universitat no pot tornar-se cega, ha d'estar atenta".

BEQUES CONTRA LA DESIGUALTAT

Entre les recomanacions que l'estudi fa a la política universitària figura elaborar un bon sistema d'ajudes i beques que compensin les necessitats dels estudiants en situacions més desfavorables: "Si caiem en el familisme, caiem en la desigualtat social", ha explicat Ariño.

També ha advocat per fomentar i incrementar les vies d'accés a la universitat; fomentar la mobilitat internacional; flexibilitzar les opcions d'estudi, i apostar per un sistema d'informació i orientació per als estudiants.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés