CARCELONA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) investiga el poder de l'arquitectura com a motor de desig sexual amb la projecció d'espais per al sexe des del segle XVIII fins a l'actualitat en una exposició "densa, pel que fa a pensament, però juganera", ha explicat el director del centre, Vicenç Villatoro, en roda de premsa.
A la presentació '1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat', el director ha remarcat que el recorregut ajuda a explicar el present, les persones i les societats: "No es pot explicar la contemporaneïtat sense parlar de sexe i sense aquesta mirada".
La cap d'exposicions del CCCB i comissària, Rosa Ferré, ha destacat que l'exposició investiga la projecció, investigació i imaginació dels espais per al sexe a la societat occidental a través de 250 peces, entre dibuixos i maquetes d'arquitectura, instal·lacions, artístiques, audiovisuals i llibres.
El recorregut, també comissariat per Adelaïde de Caters i visitable fins al 19 de març, explora el poder que exerceixen els espais com motor del desig i mostra com l'arquitectura ha contribuït al control dels comportaments i a la creació dels estereotips de gènere a la societat patriarcal actual, ha dit Ferré.
L'exposició evidencia com la pràctica de l'arquitectura ha estat dominada fins a molt fa poc per homes i que, en conseqüència, els espais proposats per al plaer s'imaginen des d'un desig i una fantasia masculins.
La proposta, que no segueix una línia cronològica, pivota sobre tres eixos temàtics --'Utopies sexuals, 'Refugis llibertins' i 'Sexograies'-- i part del segle XVIII perquè en aquest segle va néixer el "concepte d'intimitat", que en els segles posteriors es va convertir en un espectacle.
Les utopies sexuals del segle XVIII de Claude-Nicolas Ledoux, Restif de La Bretonne i Charles Fourier obren el recorregut amb les seves propostes radicals amb projectes radicals com el temple del plaer de Ledoux, i els espais per a orgies eròtiques i gastronòmiques de Fourier.
En aquest apartat, es pot veure el gabinet Sade que investiga com el marquès va construir la seva utopia narrativa de l'excés des de la seva passió per l'arquitectura i les arts escèniques.
També reivindica el treball del visionari arquitecte hongarès Nicolas Schöffer, que en els anys 60 va projectar una ciutat utòpica per a la que va dissenyar un Centre d'Entreteniments Sexuals, representats en una instal·lació de gran format que reprodueix aquest espai.
En el capítol de 'Refugis llibertins', explora el poder que els espais exerceixen com motor del desig i analitza com són els refugis per al plaer, des de les 'petites maisons' de l'aristocràcia francesa del segle XVIII, fins als apartaments per a solters proposats per 'Playboy'.
'PLAYBOY' I L'ARQUITECTURA
De fet, l'exposició li dedica un capítol sencer a 'Playboy', comissariat per Beatriz Colomina, qui ha reivindicat el paper de la revista en la difusió de l'arquitectura moderna de Frank Lloyd Wright i Mies van der Rohe en un moment en què les revistes del sector eren molt convencionals i clàssiques.
"La revista va fer acceptable que els homes s'interessessin per l'arquitectura i el disseny", a més de qüestions d'estil de vida, roba i disseny, ha subratllat Colomina, que ha admès que la publicació tracta com un objecte a dones, però també a homes.
L'àmbit 'Sexografies' ofereix un "mapa de les passions contemporànies" a través de peces d'arquitectes i artistes com Bernard Tschumi, ecoLogicStudio, Danli Wang, Pol Esteve i Marc Navarro i descobreix espais públics codificats per al sexe, com parcs, carrers i banys públics.
