BARCELONA/MADRID, 27 jul. (EUROPA PRESS) -
Catalunya és la comunitat autònoma espanyola on més detencions de presumptes jihadistes s'han produït entre juny del 2013 i maig del 2016.
Concretament, les detencions a Catalunya han suposat el 30% dels 124 arrestats en el total nacional en aquest període: la província de Barcelona va encapçalar l'estadística amb el 27,3%, seguida per Girona (1,8%) i Tarragona (0,9%).
Aquest mateix dimecres, la Guàrdia Civil ha fet una nova operació en aquesta autonomia amb la detenció a Girona de dos germans marroquins acusats de formar part de la xarxa de finançament internacional de l'Estat Islàmic.
Aquesta nova operació posa de manifest l'activitat d'aquest tipus de grups a Catalunya, i és que segons les dades recopilades pel Real Instituto Elcano en el seu informe 'Estat Islàmic a Espanya', una mica més d'una quarta part dels detinguts residien en 11 localitats de la província de Barcelona. La segueixen Ceuta (20,3%), Madrid (16,7%) i Melilla (10,6%).
L'informe revelava també que un 45 % dels detinguts és de nacionalitat espanyola i un 41 %, marroquí; només el 6% són nacionals sense avantpassats immigrants, mentre que la resta es tracta d'immigrants de primera generació (51,7%) o de segona generació (42,2%).
Les forces de seguretat espanyoles, en coordinació amb l'Audiència Nacional, mantenen una estratègia extremadament preventiva per detectar individus que representin una potencial amenaça, i més després de l'onada d'atacs d'aquest estiu a Europa, amb especial virulència sobre França i Alemanya.
Europol també ha destacat la contundència d'Espanya en la lluita contra el jihadisme, després de ser el 2015 el segon país que va practicar més detencions, amb 187. El primer va ser França, amb 424, mentre que el Regne Unit va portar a terme 134 detencions i Alemanya, 40.
PRINCIPAL ESCENARI GENÈRIC
Els investigadors de l'Instituto Elcano Fernando Reinares i Carola García-Calvo situen la província de Barcelona com a "principal escenari genèric de la mobilització jihadista promoguda per Estat Islàmic dins del territori espanyol", mentre que la ciutat de Ceuta constituiria "el focus central del seu component específicament autòcton i també del seu exponent 'homegrown'".
A Catalunya, més concretament a Barcelona, va ser també on, per primera vegada des que existeix l'actual jihadisme global, es va detenir a Espanya, el 1995, un membre d'una de les organitzacions terroristes adscrites a l'esmentat fenomen, el Grup Islàmic Armat (GIA) algerià.
Abans de la constitució de l'EI, Catalunya ja llançava dades rellevants en altres aspectes com el total de condemnats a Espanya entre 1996 i 2013: quatre de cada 10 individus condemnats per terrorisme jihadista a Espanya durant aquest període de temps es localitzaven en aquesta comunitat autònoma.
S'estima que a Catalunya hi ha uns 50 oratoris salafistes, la meitat dels quals es comptabilitzen a tot Espanya. El 2003 hi havia uns 100 llocs de culte islàmic, número que s'ha duplicat des d'aleshores.
Les forces de seguretat van detectar al voltant d'una quarta part d'aquests la presència d'extremistes relacionats amb organitzacions jihadistes vinculats amb entitats fonamentalistes que no advoquen per la violència però, com el salafisme, difonen creences incompatibles amb els valors democràtics de les societats obertes.
CONNEXIÓ AMB L'11S I L'11M
Els investigadors recorden que Catalunya va ser també un dels escenaris utilitzats per a l'atemptat de l'11 de setembre del 2011 a Nova York i Washington.
L'egipci Mohamed Atta, capitost dels terroristes suïcides que van atemptar contra les Torres Bessones, es va reunir a les localitats tarragonines de Salou i Cambrils, en connexió amb una cèl·lula que s'havia fundat a Espanya el 1994, l'anomenada cèl·lula d'Abu Dahdah.
El gener del 2003, una operació antiterrorista desenvolupada a Catalunya va desarticular una cèl·lula jihadista relacionada amb Al-Qaeda en mans dels integrants dels quals es van trobar aparells de telefonia mòbil idèntics als utilitzats poc més d'un any després en els atemptats de l'11 de març a Madrid i manipulats de la mateixa manera.
Per fer front a aquesta amenaça, els Mossos d'Esquadra participen a petició pròpia en les reunions de coordinació estatal i han elaborat el Protocol de Detecció de Radicalització Islamista (Proderai).
