La pública s'estanca en els seus resultats docents i investigadors en l'últim any per la caiguda "important" dels recursos
MADRID, 31 març (EUROPA PRESS) -
Catalunya, Cantàbria i la Comunitat Valenciana tenen els sistemes universitaris més potents d'Espanya davant de La Rioja, Extremadura i Canàries, segons la quarta edició de l'U-Ranking, elaborat per la Fundación BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie), que demostra les diferències de rendiment dels campus espanyols.
Aquesta és una de les conclusions de l'estudi, presentat aquest dijous 31 de desembre, en què han participat 61 universitats --48 públiques i 13 privades--, el 95% del sistema universitari, que es basa en un total de 25 indicadors, com articles científics, qualitat de les publicacions, tesis doctorals, taxes d'èxit docent, taxes d'abandonament, nombre de professors per alumne, patents, notes de tall, alumnat estranger, pressupost i projectes d'investigació, entre d'altres.
"Estem millorant entre poc i gens des d'una perspectiva tant nacional com internacional, perquè seguim lluny dels millors", ha advertit el director d'Investigació de l'Ivie, Francisco Pérez, durant la presentació d'aquest rànquing, del qual ha destacat que reflecteix l'"heterogeneïtat" del sistema universitari espanyol, que analitza per separat la docència, la investigació i la innovació i desenvolupament tecnològic i que ofereix la possibilitat d'una recerca personalitzada pels estudiants.
El sistema més fort és el català, amb un índex de rendiment del 20% per sobre de la mitjana espanyola (100); seguit de prop pel de Cantàbria (12% per sobre), la Comunitat Valencia (11%), Navarra (10%), Balears (8%) i la Comunitat de Madrid (3%). Prop de la mitjana se situen Aragó, Galícia i Andalusia, mentre que La Rioja, Extremadura, les Canàries i Castella-la Manxa se separen més d'un 20%.
Els autors destaquen que el País Basc no es troba entre les comunitats amb un sistema potent. En aquest sentit, el professor d'investigació de l'Ivie Joaquín Aldás ha explicat en la roda de premsa que això es deu al fet que només té una universitat pública i "gran part" de la transferència tecnològica està dipositada en un altre sistema diferent a l'universitari, com és el dels instituts tecnològics.
Respecte a la posició de la Comunitat de Madrid en el sisè lloc, Pérez ha assenyalat que no se situa "tant per sobre de la mitjana com es podria esperar" pel seu entorn socioeconòmic i la important competència entre universitats dins d'aquesta regió, que "ajuda a millorar", com sí que ocorre a Catalunya. "El sistema català observa un dinamisme que té a veure amb el foment de la competència en la internacionalització superior a la d'altres llocs", ha postil·lat.
POMPEU FABRA LIDERA L'U-RANKING
Aquest treball estableix un rànquing general d'universitats i altres tres d'investigació, transferència tecnològica i lideratge docent. Així, tres universitats catalanes --la Pompeu Fabra, amb un índex d'1,6 punts, l'Autònoma de Barcelona (1,4), la Politècnica de Catalunya (1,4)--, juntament a la Politècnica de València (1,4), encapçalen el rànquing general, en què destaquen també l'Autònoma de Madrid i la Carlos III de Madrid, totes dues amb un índex d'1,3. La primera privada a aparèixer en aquest llistat és la Universitat de Navarra (1,3), en el lloc tres.
En l'altre extrem del llistat general se situa la Universitat de San Jorge, amb un índex de 0,5; seguida de la Uned (0,6); l'Oberta de Catalunya, la de Vic, la Catòlica de València, i la Universitat a Distància de Madrid, totes amb 0,7.
Pel que fa al rendiment docent, la Universitat de Navarra lidera la taula al costat de la Pompeu Fabra, totes dues amb un índex d'1,4. En el segon lloc empaten les privades Ramon Llull i Deusto (1,3), seguides de l'Autònoma de Madrid i la Carlos III (1,2) en tercer lloc. La Uned (0,6), l'Oberta de Catalunya (0,7) i la de Vic (0,8) se situen a la cua.
PÚBLIQUES SUPEREN A PRIVADES EN INVESTIGACIÓ
L'estudi revela que els resultats docents de les privades superen la mitjana del sistema universitari, mentre que ofereixen resultats "més pobres" en investigació, en què les tretze primeres són públiques, i en desenvolupament tecnològic, amb onze públiques en els primers llocs.
Respecte al rendiment investigador, la Universitat Autònoma de Barcelona ocupa el primer lloc amb un índex d'1,9; seguida de la Pompeu Fabra (1,7); l'Autònoma de Madrid (1,5) i la Universitat de Barcelona (1,5). En els últims llocs se situen universitats privades, com San Jorge (0,2), Udima (0,3) i la Pontificia de Comillas (0,4).
En innovació i desenvolupament tecnològic, lidera aquest llistat la Politècnica de Catalunya (3,5), seguida de la Politècnica de València (3,1), Politècnica de Madrid (2,6) i Pompeu Fabra (2,7). Per contra, la Universitat de La Laguna ocupa l'últim lloc (0,3) a poca distància de San Jorge, l'Europea de Madrid i la de Las Palmas de Gran Canària, totes amb un índex de 0,4.
ESTANCAMENT DE LA PÚBLICA
Una altra de les conclusions d'aquest treball és l'estancament dels resultats docents (-1,2%) i investigadors (0,9%) respecte a l'edició de l'any passat, tot i que han millorat en transferència tecnològica (+6,9%) amb un fort creixement de les patents.
"El rendiment del sistema universitari és lleugerament inferior perquè l'increment en innovació i transferència (més patents) no està compensant la baixada en docència i investigació", ha explicat Aldás, que ha advertit que part d'aquest baix rendiment en aquests dos àmbits té a veure amb el pressupost per alumne o els recursos econòmics que capten les universitats per investigar que han patit "una caiguda raonablement important".
En comparació amb l'informe del 2013, algunes de les universitats públiques situades molt per sobre de la mitjana han augmentat el seu avantatge respecte a la mitjana del sistema, com és el cas de la Pompeu Fabra, la Carlos III de Madrid, i la Politècnica de Catalunya. Tot i això, hi ha altres universitats que han reduït una mica el seu avantatge, com la Complutense, l'Autònoma de Madrid, la de les Illes Balears i la de Barcelona.
També hi ha universitats públiques que, si bé estan situades per sota de la mitjana, han aconseguit millorar més ràpidament que altres, com la Universitat de la Corunya i la de Burgos. Tot i això, els autors de l'estudi adverteixen que existeix una notable diversitat i heterogeneïtat en el sistema universitari espanyol.
ELS RECURSOS, ON MILLOR S'APROFITIN
Els autors de l'informe han indicat que la solució perquè el rendiment del sistema universitari millori no està tant en l'augment dels recursos com que aquests siguin estables i que es destinin a unitats i grups d'investigació on millor s'aprofitin. "No hem tocat sostre i es poden seguir millorant les coses; fer més amb menys o més amb el mateix", ha explicat Pérez.
"La inacció és el que més hauria de preocupar", ha afegit Aldás, per a qui la falta de decisions per part del sistema universitari espanyol "perjudica l'estudiant" i ha subratllat que la presa de mesures ha d'estar, segons la seva opinió, "per sobre" dels recursos.
