BARCELONA, 20 juny (EUROPA PRESS) -
L'escriptora mallorquina Carme Riera ha guanyat aquest dilluns el 36è Premi BBVA Sant Joan de literatura de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA, dotat amb 35.000 euros, amb la novel·la 'Les darreres paraules', sobre l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg (1847-1915), que va estar molt vinculat amb l'illa de Mallorca.
"La novel·la intenta justificar una vida: la de l'arxiduc, els seus viatges i les seves referències sentimentals", ha explicat en roda de premsa al matí d'aquest dilluns la premiada.
Riera, que va presentar la novel·la al concurs sota pseudònim i titulada 'Vaig ser un espia', és l'única autora al costat de Baltasar Porcel que ha aconseguit els cinc premis més prestigiosos de la narrativa catalana: el Prudenci Betrana, el Ramon Llull, el Josep Pla, el Sant Jordi i ara el Sant Joan.
A partir del personatge real i "mític a les Balears", la novel·la són unes memòries dictades per l'arxiduc fill de Leopold II i Maria Antonieta de Borbó, al llit de mort el 30 de setembre del 1915 al seu secretari i transcorre en aquestes últimes hores, una idea nascuda arran de la documentació preparada per Riera per organitzar l'exposició sobre l'arxiduc al casal Solleric.
La història, que Edicions 62 publicarà a partir del 31 d'agost, versa tant sobre les misèries personals, com sobre el moment clau històric i polític que es vivia el 1915, de la mà d'un personatge que després de desembarcar a Mallorca va estampar "un abans i un després" a l'illa.
UN TURISME INCIPIENT
Riera ha relatat que era un gran defensor dels seus paisatges en aquella època que l'illa era pobra i hi havia una incipient indústria turística, que ell va contribuir a potenciar --un "turisme ben entès", i que no té res a veure amb el turisme terrible de l'actualitat.
"Què diria l'arxiduc si sabés els desgavells de Magaluf i el que suposa aquest turisme?", ha dit Riera, que s'ha mostrat partidària d'un turisme ordenat.
Lluís Salvador d'Habsburg "va donar a conèixer al món l'illa, va defensar el seu paisatge i després va viatjar pel món", va ser un home interessat per la botànica, l'antropologia i també pels insectes, ja que va arribar a l'illa en recerca d'escarabats.
Va arribar a Mallorca perquè, de camí a Dalmàcia, va sorgir un problema amb la pesta, i una vegada a les Balears es va interessar pel seu caràcter aparentment exòtic, ple de traces àrabs, com el vestit típic mallorquí i els mocadors tradicionals de la zona: "Això els semblava molt exòtic".
Tot i això, la seva faceta com a cosí i assessor de l'emperador Francesc Josep i la seva dona Isabel de Baviera, Sissí Emperadriu, en una vida molt vinculada a la cort, a la qual va rendir importants serveis "fins al punt que s'hauria pogut evitar" la I Guerra Mundial.
El resultat ha estat aquesta confessió de la seva vida amb traces d'història europea, en un relat de ficció però "molt atent a la història", ambientat a una Viena rica per on desfilen personatges com Sigmund Freud; tot i que els elements sentimentals i fins i tot sexuals tenen rellevància.
"És un personatge que no va tenir fills, però va deixar l'herència als fills del seu secretari. Això és molt controvertit a Mallorca", ha dit Riera, que ha enfocat aquest text com unes últimes voluntats per part de l'arxiduc.
El premi ha rebut 34 originals procedents de les quatre províncies catalanes --però també hi ha hagut representació de València i les Balears--, de les quals quatre "van passar a consideració del jurat".
