Actualitzat 09/09/2016 14:31

Carme Riera novel·la les controvèrsies de l'"excèntric" arxiduc Lluis Salvador d'Habsburg

La escritora Carme Riera
EUROPA PRESS

Publica en català el seu Premi BBVA Sant Joan i sortirà en castellà a finals d'any

BARCELONA, 9 set. (EUROPA PRESS) -

L'escriptora Carme Riera ha presentat aquest divendres 'Les darreres paraules' (Edicions 62), que novel·la la vida de l'arxiduc Lluis Salvador d'Habsburg Lorena (1847-1915), cosí de l'emperadriu Sissí i un "excèntric" personatge molt vinculat a la seva Mallorca natal, com ha explicat en roda de premsa.

La novel·la sortirà a final d'aquest any en castellà amb Alfaguara, i ha estat guardonada amb el Premi BBVA Sant Joan --dotat amb 35.000 euros--.

Sota una vocació humanista i antropològica, Riera ha definit l'arxiduc com "un hippy d'abans dels hippies", i ha assegurat que va arribar brut a Mallorca --va desembarcar a l'illa a la recerca d'escarabats--, i està provat que dormia a terra i que solia anar brut.

A més, sovint es feia passar per un criat, de manera que la imatge que va quedar a Àustria va ser la d'un "boig i excèntric", que a més va deixar tots els seus béns als mallorquins, i en realitat a Viena no s'ha recuperat la seva figura, mentre que a Mallorca sí.

En la novel·la, l'arxiduc confessa en un manuscrit trobat els secrets dels seus amors, alguns d'ells tràgics, amb punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que van canviar el mapa europeu: "M'interessava molt saber el seu contrast i com vivia les seves contradiccions".

La història està plantejada com unes memòries de l'arxiduc --fill de Leopold II i Maria Antonieta de Borbó, i cosí de Sissí--, dictades en el seu llit de mort el 30 de setembre del 1915 al seu secretari, i transcorre en aquestes últimes hores: és una idea nascuda arran de la documentació preparada per Riera per organitzar una exposició sobre l'arxiduc al casal Solleric, ha recordat.

Riera ha relatat que, després de fer l'exposició, una tarda va veure al capdavant la veu de l'arxiduc: 'Sóc més. Torno a la infància i per a mi és un referent poderosíssim'.

"UNA PERSONA PRÒXIMA"

"Havia viscut tota la meva infància a l'estiu en un lloc que havia estat de l'arxiduc a casa meva. Per a mi era una personalitat pròxima", ha expressat l'autora, que va conviure nit i dia amb el personatge mentre preparava l'exposició i fins i tot va conèixer a un dels membres del seu tall.

Sobre la seva vinculació amb l'illa, ha celebrat que l'arxiduc defensava un paisatge dur i esquerp, i que sentia verdader amor per la naturalesa: "No deixava talar ni un arbre", i ha ironitzat que la massificació i 'balearització' ara són terribles i els turistes s'amunteguen fent-se 'selfies' cap a la tarda, als quals ha aconsellat en broma que haurien de demanar hora.

Riera celebra que gràcies a l'arxiduc s'ha salvat la costa nord de Mallorca, actualment Patrimoni de la Humanitat, on es va establir, i per això "ara no és ple de ciment".

Tot i que la novel·la està documentada, alguns passatges donen curs a la recreació, especialment amb Sissí i sobre què va haver de sentir quan se li ha anunciar la mort del seu fill: "Em vaig inventar una carta. Mentre escribim ens ho hem de passar bé".

Riera ha explicat que, quan l'arxiduc va comprar Miramar i Sa Pedrissa, una costa més aviat escarpada --i que a Josep Pla no li agradava--, "ho van prendre per boig per voler comprar allò": abans que arribés l'arxiduc, la gent de Mallorca considerava Sóller com la cosa més bonic, pel seu frondós vall.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés