BARCELONA, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
Sis de cada deu víctimes de violència de gènere que sol·liciten una ordre de protecció obtenen una resolució negativa a Catalunya, on s'aproven el 40% de les peticions, un percentatge que a més de ser el més baix de l'Estat pot portar a les dones a sentir-se "revictimitzades", ha alertat la diputada de la Junta de Govern del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) Mercè Claramunt.
Es tracta de dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) del segon trimestre de 2016, que situen a Catalunya en un 19% per sota de la mitjana estatal d'ordres adoptades --del 59%--, amb vuit punts de distància amb la següent comunitat, Madrid --amb la qual es pot equiparar en població--.
En declaracions a Europa Press, Claramunt ha lamentat que sol es denuncia el 20% dels casos de violència de gènere, al que se suma que, segons les últimes dades del CGPJ, s'arxiva el 46,5% de les denúncies que es porten endavant a tot l'Estat, davant del que moltes víctimes "es desanimen".
Ha relatat que, anteriorment, els jutges vinculaven aquest percentatge menor d'ordres de protecció a Catalunya al fet que la policia de la resta de l'Estat lliurava uns informes de valoració del risc que no es donaven en aquest territori, on no tenien suficients elements, però actualment els Mossos d'Esquadra també els emeten: "Veiem que estem igual", ha lamentat Claramunt.
FALTA DE SENSIBILITAT
"La falta de sensibilitat és òbvia" en tots els àmbits jurídics, en els que falta una formació continuada de gènere, perquè si bé la legislació obliga des de 2004 a formar-se, no està especificat que hagi de ser de manera continuada, i poden haver persones en aquests àmbits que no tinguin una formació recent.
"Les dones poden sentir-se revictimitzades en seu judicial", on veuen que es jutja si diuen la veritat, per sobre de si han patit violència, ha reflexionat Claramunt.
FUNDACIÓ SURT
La Fundació Surt ha testificat que moltes víctimes se senten qüestionades i senten culpa després de presentar una denúncia, un sentiment vinculat al maltractament psicològic i que s'agreuja quan la denúncia acaba arxivada o no se'ls concedeix l'ordre de protecció, perquè llança el missatge que no han tingut el suport que esperaven i que el tràmit "no ha servit de res".
Tenir protecció no implica tenir una ordre d'allunyament, ja que pot consistir amb un telèfon d'assistència mòbil, mentre que decisions de jutges com les custòdies compartides dels fills es contradiuen amb aquests mecanismes i posen a les víctimes "en un nivell de risc", ha alertat en declaracions a Europa Press la coordinadora del servei de violència masclista de l'entitat, Úrsula Santa Cruz.
"Ens preguntem si predomina afavorir el vincle entre el pare i el fill abans que protegir als menors", ha afirmat, davant del fet que alguns agressors culpabilitzen a la mare i transmeten la seva ràbia als nens, que tornen d'estar amb el seu pare amb sentiments de ràbia, angoixa i culpabilitat.
A més, alguns agressors pregunten als nens la ubicació de les mares, provocant que algunes dones hagin de deixar d'acudir a la fundació i, fins i tot, mudar-se de residència.
Santa Cruz ha reclamat "que es consideri als fills com a víctimes", una realitat que s'aborda des de les entitats d'atenció com la fundació, que en la seva atenció integren inclou el treball amb els menors, amb la gestió de les emocions, el reforç dels vincles amb la mare, i evitant que normalitzin una situació de violència.
També ha advertit que algunes de dones se senten qüestionades en els judicis, en els que els operadors judicials esperen que tinguin un perfil "clàssic", amb el qual no compleixen si mostren enteresa i decisió, i que a dones immigrades que tenen una parella autòctona es qüestiona si denuncien per papers.
