Afirmen que correspon a les autoritats determinar formalment l'autoria
BARCELONA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han publicat unes recomanacions d'estil per als mitjans de comunicació sobre la cobertura d'atemptats terroristes que desaconsella l'espectacularització i demana respectar les víctimes evitant mostrar imatges molt explícites i entrevistar-les quan estan en estat de xoc, així com mostrar com a herois els autors.
En roda de premsa, el president del CAC, Roger Loppacher, ha explicat que la successió d'atemptats dels últims mesos com els de París i Brussel·les els han portat a considerar que s'havien de fer recomanacions específiques, sobretot perquè la cobertura dels atemptats "té complexitats informatives afegides".
Entre les recomanacions, consideren que correspon a les autoritats determinar formalment l'autoria de l'atemptat i que han d'evitar-se "especulacions i rumors" i només s'han de difondre dades de la identitat dels terroristes quan estiguin confirmades.
En un acte que ha comptat amb el president de l'Associació catalana de víctimes d'organitzacions terroristes (Acvot), José Vargas, Loppacher ha recomanat evitar donar protagonisme als terroristes perquè, entre els seus adeptes, "no puguin aparèixer com a herois", i preservar l'informatiu eliminant qualsevol element propagandístic i diferenciant clarament els continguts subministrats pels terroristes.
Ha advertit que els actes terroristes "els cometen individus, no països, ètnies o religions", per la qual cosa demana no adjectivar el terrorisme en funció de l'origen, ètnia o religió, i ha apostat per exemple per usar el concepte 'terrorisme gihadista' en lloc de 'terrorisme islàmic'.
Per al CAC i el Col·legi, en la cobertura d'aquests actes no cal entorpir l'actuació policial i no donar informació tàctica quan es produeixin segrestos o preses d'ostatges que pugui ajudar els captors.
La degana del Col·legi, Neus Bonet, ha explicat que en les recomanacions també s'hi inclouen les autoritats i cossos professionals d'intervenció, als qui demanen que assumeixin l'assistència als mitjans de comunicació per garantir "un tracte respectuós, diligent i igualitari", i atendre així les demandes d'informació dels professionals.
Respecte a les víctimes, no cal difondre identitats fins que siguin facilitades de manera oficial una vegada informades les famílies i evitar que aquestes es puguin assabentar del que ha passat pels mitjans, i aquesta premissa és d'aplicació també en atemptats ocorreguts en països llunyans.
Es recomana abstenir-se a difondre imatges de cadàvers de víctimes que siguin reconeixibles perquè les famílies no s'assabentin pels mitjans i es recalca que els supervivents tenen dret a la privacitat, que cal difondre la imatge només si en donen l'autorització, i no entrevistar-los en cas d'estar en estat de xoc.
Sobre l'espectacularització, aconsellen evitar que els bucles d'imatges a les tertúlies --'vídeowall'-- generin un "efecte barroc de violència i caos" per a l'audiència i la reiteració de les mateixes imatges, a més d'anar amb compte amb les imatges d'arxiu.
De l'ús periodístic del material audiovisual de videoaficionats, des del CAC Loppacher valora que "poden tenir continguts rellevants" però cal verificar-ne l'autenticitat, citar-ne la procedència i valorar-ne l'interès informatiu i social, a més d'assegurar-se que respecta el dret de les víctimes i l'audiència.
Per als periodistes, demanen que les empreses recordin que també estan subjectes a l'impacte, així que cal tenir-lo en compte a l'hora d'escollir el professional i valorar si cal que rebi després atenció psicològica.
