MADRID, 13 abr. (EUROPA PRESS) -
La majoria de comunitats autònomes, incloses algunes del PP com Castella i Lleó, reclamen a l'Estat que no computi com a dèficit públic la despesa dels tractaments per a l'hepatitis C, tal com va prometre fa un any el ministre de Sanitat en funcions, Alfonso Alonso, quan es va aprovar el Pla Estratègic Nacional, en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) que se celebra aquest dimecres.
Al començament de la reunió, que ha començat a les 16.00 hores a la seu del Ministeri, la majoria de consellers autonòmics de Sanitat i Salut han retret a l'Executiu en funcions i, en particular, al titular d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, que atribuís a la despesa dels nous fàrmacs de l'hepatitis C el desviament del dèficit públic de les comunitats el 2015, tot i que aquest tema no està inclòs a l'ordre del dia de la reunió.
Sobretot, han afegit, quan fa un any Sanitat i Hisenda van presentar el pla de finançament d'aquests fàrmacs i van garantir que no computaria com a dèficit "a efectes de la Llei d'Estabilitat Pressupostària", segons ha dit llavors Alonso, perquè "cap comunitat tingui problemes per afrontar aquesta situació".
MALESTAR TAMBÉ AL PP
"No és raonable que el mateix Estat que ens reclama complir els objectius de dèficit, aprovi un pla estratègic i incorpori medicaments d'elevat cost, és una contradicció (...) Hisenda en el seu moment es va comprometre que no computaria com a dèficit i ho seguim reivindicant", ha denunciat el conseller de Sanitat de Castella i Lleó, Antonio María Sáez Aguado.
També ho ha criticat el conseller de Salut de Catalunya, Toni Comín, que defensa que "la lleialtat institucional consisteix a no decidir a soles sobre una política i fer que la financi una altra institució" i demana "buscar alguna solució" per seguir tractant aquests pacients. En el seu cas, ha reconegut que Catalunya està finançant aquests fàrmacs "d'acord amb el seu pressupost" i argumenta que "això explica la desviació pressupostària del Departament de Salut sigui la més gran de la història".
Per la seva banda, el conseller de Sanitat i Polítiques Socials d'Extremadura, José María Vergeles, ha titllat de "barbaritat" i "despropòsit" que el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, hagi anunciat que tots els pacients estan ja tractats i que, per tant, "no finançarà" el tractament per a aquesta malaltia a l'any 2016. "Això ens sembla una barbaritat i una irresponsabilitat per part del Govern d'Espanya", ha recalcat a l'entrada al CISNIS.
CRÍTIQUES DE LES CA DEL PSOE A MONTORO
El conseller de Castella-la Manxa, Jesús Fernández Sanz, ha recordat que es va prometre que es finançarien els tractaments durant 3 anys i ha avisat que les comunitats autònomes "no poden suportar" aquesta infrafinançament. "Estan trastornant-nos les comunitats d'una manera intencionada", ha lamentat.
Amb la mateixa opinió, el conseller d'Astúries, Francisco del Busto, que ha qualificat de "desafortunades" les declaracions de Montoro i ha avisat que són les associacions de pacients les que han de dir quants malalts d'hepatitis C estan tractats i quants, no. A més, Del Busto ha sol·licitat al departament que dirigeix en funcions Alonso que expliqui si el 2016 es mantindran les mateixes "condicions" que el 2015.
"Si no computa dèficit, què fem?, tanquem un hospital?", ha qüestionat la consellera de les Balears, Patricia Gómez, per sol·licitar "serietat" i que es prenguin els acords "consensuats i reflexionats" per no anar "donant batzegades". I és que, tal com ha recordat, "no es pot jugar" amb la salut de les persones, ni amb un tractament que està sent "tan efectiu".
"És totalment contraproduent. És una mesura més que genera preocupació, inquietud i que les comunitats autònomes no podem assumir-la", ha emfatitzat la consellera balear.
DEMANEN SABER QUANT HAN COSTAT ELS FÀRMACS FINALMENT
I el titular de Sanitat d'Aragó, Sebastián Celaya, ha denunciat que segueixen sense saber quant han costat aquests fàrmacs perquè va ser una negociació que va portar directament el Ministeri amb els laboratoris però els "agradaria saber, per transparència, perquè ens fa la impressió que s'estan pagant preus diferents en diferents comunitats".
A més, reconeix que "encara queden molts malalts sense tractar" i dubten de "què passarà aquest any" després que Montoro hagi llançat la "culpa" del dèficit a aquests fàrmacs. "És una sortida de to fora de lloc i cal seguir tractant-los", ha denunciat, sobretot quan n'hi ha molts d'altres que també estan sense diagnosticar i encara cal fer un cens real de quants pacients hi ha a Espanya.
De la mateixa manera, la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana, Carmen Montón, per part seva, ha considerat una "vergonya" que Hisenda "digui que estan tots els pacients tractats quan no és cert" i els acusa de no acabar de fer les transferències que els havien promès, ja que en el seu cas encara els falten 27 milions que han de destinar-se a finançar-los.
DEMANEN RETIRAR L'RD DE PRESCRIPCIÓ INFERMERA
Alhora, la majoria de comunitats també han criticat que a l'últim punt de l'ordre del dia s'analitzi la situació del RD de 'prescripció infermera' i, més encara, a l'aportat d''assumptes per a informació' perquè, segons ha destacat Extremadura, hauria de ser un tema tractat al ple per la "lluita d'interessos" entre els professionals mèdics i infermers que s'ha creat després d'aprovar-se. "Ens sembla un autèntic despropòsit perquè, a més, ho han posat a última hora i amb calçador", ha postil·lat Vergeles.
Catalunya ha reclamat "la retirada com més aviat millor" d'aquesta norma "per raons de forma en l'aprovació i per raons de contingut", ja que per al conseller "crea inseguretat jurídica" i és "totalment incompatible amb la pràctica assistencial", fet que genera "riscos per a la seguretat clínica dels pacients".
Castella-la Manxa, per part seva, ha insistit que ha generat una "distorsió absoluta" entre les dues professionals, per la qual cosa ha tornat a demanar la derogació "absoluta" de la mesura pels metges i infermers i, també, pel SNS, cosa que "interessa a tots els espanyols".
La derogació de la mesura ha estat també sol·licitada per Del Busto que, a més, ha recordat que la "majoria" de les comunitats han presentat recursos davant dels tribunals. "Demanem la derogació absoluta i tornar a iniciar des de zero les negociacions de tots els col·lectius per arribar a un document de consens tant amb els metges, infermers i sindicats com amb les associacions de pacients perquè són els que pateixen aquesta situació", ha argumentat el conseller asturià.
A més, la consellera de Sanitat de les Balears ha avisat que "no es pot establir" un nou marc jurídic des de la "confrontació" entre els professionals ni, tampoc, "des de la inseguretat jurídica". Per aquesta raó, ha advocat per pensar què necessiten els ciutadans i, a partir d'aquí, donar una resposta que passi per la prescripció autònoma i la prescripció en col·laboració amb altres professionals.
La Comunitat Valenciana també ha demanat retirar-lo fins que no compti amb el suport de professionals i CA, als quals segons la seva opinió els ha "traslladat el problema" creant "inseguretat jurídica i un conflicte entre professionals", segons Montón.
Alhora, ha demanat que es derogui la reforma sanitària i que es retiri el recurs contenciós administratiu interposat a la "solució als copagaments" que ha posat en marxa aquesta comunitat. També ha considerat insuficient la partida pressupostària que repartirà Sanitat a les comunitats per atendre els refugiats, i avisa l'Executiu en funcions que "la solidaritat ha d'estar per sobre del regateig".
