Es dobla la proporció de nadons amb mare de 40 anys o més
BARCELONA, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
El nombre de naixements vius registrats a Catalunya ha estat de 70.138 el 2015, xifra que representa una disminució del 2% respecte a l'any anterior, malgrat l'increment en 16 comarques, segons dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
La tendència descendent del nombre de naixements, iniciada el 2008 i que pot tenir continuïtat fins a la tercera dècada d'aquest segle, ve motivada per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, ja que la mitjana de fills per dona (1,39) és lleugerament superior al 2014.
La disminució del nombre de naixement no és homogènia a tot Catalunya, ja que a 16 comarques la xifra és superior a la de l'any anterior.
L'edat mitjana en la maternitat és de 31,9 anys, fet que suposa que s'ha endarrerit un any des del 2005 pel descens de la fecunditat de les dones joves i per l'augment en les de 35 anys o més.
L'augment principal correspon a les edats de 35 a 39 anys, que amb 66 naixements per cada 1.000 dones es consolida com el segon grup d'edat amb més naixements, després del de 30 a 34.
El 2015, hi va haver 62 nadons amb una mare de 40 anys o més, que representen un 8,1% del total de nascuts vius, una proporció que fa deu anys era del 3,6%.
MARES ESTRANGERES
Dels 70.138 naixements, 17.842 són fills de mare estrangera, cosa que representa el 25,4% dels nascuts vius --superior a la mitja espanyola del 17,8%--, destacant la comarca de la Segarra (Lleida), amb un 50,7%, i el municipi de Salt (Girona), amb un 64,9%.
Les dones estrangeres tenen més fills de mitjana que les de nacionalitat espanyola, 1,59 i 1,28 fills per dona, respectivament, i són mares abans, als 29,9 anys, pels 32,5 anys de les de nacionalitat espanyola.
L'Idescat ha observat un increment dels naixements de mares europees i una disminució dels nascuts vius de nacionalitats de la resta del món, i han estat els primers els de mare marroquina.
Les comarques gironines són les úniques on augmenta el nombre de naixements, en un 1,7%, mentre que en les de Ponent (Lleida) i el Penedès és on baixa més, amb una disminució del 5 i el 6,1%, respectivament.
Un total de 16 comarques han tingut un increment del nombre de naixements respecte a 2015, i han estat les de més creixement el Pallars Sobirà (Lleida), el Moianès (Barcelona) i l'Alt Camp (Tarragona), mentre que els principals decrements es produeixen a l'Urgell, Aran i Pla d'Urgell (Lleida).
En relació amb el nombre de fills per dona, les comarques de Girona, Lleida i de la Catalunya central són els àmbits territorials amb un índex conjuntural de fecunditat més elevat, i l'Alt Pirineu i Aran el que ho té més baix.
L'àmbit metropolità destaca per l'edat mitja més tardana, de 32,2 anys, i a tot Catalunya, on l'edat mitjana de tenir el primer fill és 30,6 anys, només hi ha tres --Girona, Ponent i Terres de l'Ebre (Tarragona)-- per sota dels 30 anys.
Pel que fa a naixements de mares estrangeres, tots els àmbits territorials mostren percentatges superiors al 20%, i a Girona i Ponent són més grans, amb un 33,6% i un 33,4%, respectivament.
NOMS FREQÜENTS
El nom de Marc torna a ser el més freqüent en els naixements del 2015, però va reduint la seva freqüència, 29 de cada 1.000 mentre que en 1997 era de 51 de cada 1.000, i Martina és per tercer any consecutiu el més utilitzat entre les nenes, amb 23 de cada 1.000.
Marc va seguit d'Àlex/Álex, Martí, Hugo i Biel com els més utilitzats, mentre que el de Martina ho és per Júlia/Julia, Laia, Lucía i Emma.
