MADRID, 5 Mar. (EUROPA PRESS) -
Astrònoms de la Centre Harvard-Smithsoniano i la Universitat d'Antioquia (Medellín-Colòmbia), han ideat un nou mètode, que els seus descobridors han definit com "relativament simple", per a la identificació d'anells al voltant de planetes extrasolars (exoanells).
Aquest mètode "ràpid i innovador", que ha estat publicat per 'Astrophysical Journal Letters', està basat en l'observació de trànsit (estudiar l'ombra que deixa el planeta a l'altura de davant de l'estrella que orbita) i que un planeta anellat produirà una ombra més "profunda" sobre la seva estrella que la d'un món normal.
Segons apunten els experts, si un planeta de la mida de Júpiter té un anell, els astrònoms desde la Terra pensaran que l'objecte és molt més gran del que realment és a l'altura de davant de l'estrella. Trobar un planeta molt més gran que Júpiter no és comú, de fet, només les estrelles nanes marrons són tan grans.
Així, fent una enquesta fotomètrica, com la que realitza el telescopi espacial Kepler, els objectes que apareixen més grans d'allò esperat, són normalment etiquetats com "falsos positius". En aquest estudi apunten que aquests casos s'haurien de començar a catalogar com "mons anellats", perquè la majoria ho seran.
Però existeix una segona possibilitat. Els trànsits planetaris tenen una gran quantitat d'informació, no només sobre el planeta, sinó de la pròpia estrella. Els científics defensen que si es combina la profunditat de trànsit (que depèn de la mida de l'estrella) i la durada del trànsit (que depèn de la velocitat orbital i per tant en la massa estel·lar), es pot estimar la densitat de l'estrella.
Aquesta densitat estel·lar basada en trànsit podria comparar-se amb un altre tipus de tècniques, com l'asterosismologia per exemple. Si no coincideixen, alguna cosa està malament en les suposicions sobre el planeta o la seva òrbita.
Però els astrònoms han reconegut que la identificació dels anells amb aquest nou mètode no és suficient per reclamar el descobriment i confirmació d'un exoanell. Però defensen que, amb aquests mètodes es pot crear una base de dades i, fins i tot, classificar aquells exoanells candidats per ser estudiats més a fons en un futur.
