La polèmica obre el debat sobre el control a què està sotmesa la recaptació de fons amb finalitats solidàries
MADRID, 7 des. (EUROPA PRESS) -
La directora de Relacions Institucionals en l'Assessoria Jurídica de l'Associació Espanyola de Fundacions (AeF), Isabel Peñalosa, tem que el cas de la nena amb una malaltia rara Nadia Nerea, el pare de la qual hauria recaptat fons per a unes intervencions mèdiques que no s'haurien realitzat, perjudiqui entitats que sí estan portant a terme una tasca transparent per pèrdua de confiança.
"Tot això ens fa bastant mal, sobretot per la desconfiança que es pugui generar cap a organitzacions petites que existeixen i funcionen bé i que fins i tot se sotmeten a segells i acreditacions de transparència i perquè per a nosaltres ha estat un èxit que s'incrementin (per llei) els incentius al micromecenatge per animar la gent a finançar projectes d'interès general amb petites donacions", assenyala.
En declaracions a Europa Press, explica que entre les fundacions, com entre les associacions "sempre pot haver-hi un cigró negre", però hi ha cauteles que el ciutadà pot prendre abans de decidir-se a donar suport a un projecte com el de la salut d'aquesta nena els pares de la qual publicitaven en tota mena d'espais i plataformes.
El primer, segons assenyala Peñalosa, és comprovar que l'entitat està inscrita en el registre corresponent i disposa per aquesta raó d'un nombre de CIF. El problema, conforme recorda, és que les associacions, llevat de les declarades d'utilitat pública, no estan obligades a constar en cap directori, tot i que la majoria d'aquestes recapten fons per a projectes sí s'apunten.
En aquest cas polèmic, aquesta cautela no hauria servit de fre, ja que l'"Associació Nadia Nerea per a la Tricotiodistròfia i Malalties Estranyes" consta en el Registre d'Associacions d'Illes Balears amb data d'alta del 19 de juny del 2009. El pare de la nena figura com a president i la mare, com a secretària. No consta, tot i això, un número de CIF.
A Internet poden trobar-se tot i això reclams per donar a la causa per Nadia Nerea en què l'organització figura com a fundació. No consta en els registres oficials que s'hagi inscrit com a tal, el que sí és obligatori és formalitzar un capital inicial de 30.000 euros, com recorda l'experta. "Sempre poden enganyar-te", lamenta.
D'altra banda, posa el focus en el compte corrent i incideix que el ciutadà ha d'assegurar-se que fa una donació al compte d'una associació o fundació, no d'un particular. "El banc també hauria d'haver demanat algun tipus d'informació, perquè els bancs tenen restriccions per a la creació de comptes de recaptació. El fet lògic és que el compte estigui obert a nom de l'associació o la fundació. Si el titular del compte és un particular, jo mai donaria", assenyala.
Amb tot, en aquest cas tampoc seria suficient cautela ja que podria haver iniciat aquesta recaptació deixant ben clar, com així era, que es destinaria al tractament de la seva filla, amb un compte en un banc obert a nom seu i no al d'una associació.
Finalment, assenyala com a pista per al ciutadà la pertinença de l'associació o fundació a la qual vol donar a plataformes, empreses o entitats que acrediten la seva transparència, com fa la Fundació Lleialtat, per exemple, a Espanya. Tot i això, Peñalosa reconeix que sotmetre's a aquests controls és voluntari per part de l'entitat, que és qui facilita les dades que són sotmeses a anàlisis.
REGULAR LA CAPTACIÓ EN LÍNIA SERVIRIA?
És per tot això que l'experta dóna per sabut que aquest cas acabarà obrint el debat sobre els controls als que se sotmet la recaptació de fons amb finalitats solidàries. "En alguns països existeixen normes que obliguen qualsevol que vulgui captar fons, independentment de les finalitats, a demanar una autorització o constar en un registre. En altres països es va per la via fiscal, com quan a Espanya només les donacions a entitats declarades d'utilitat pública poden desgravar-se mentre la resta, no", explica.
Considera que, en tot cas, "cal posar a la balança la situació". "L'excés de regulació no és bo. Evidentment, en algun moment s'ha arribat a plantejar que els qui vulguin fer una campanya de captació requereixin una autorització administrativa, però personalment, no em sembla bé perquè al final el que es fa és que els qui compleixen, compleixin encara més", planteja Peñalosa, després d'advertir que en l'AEF no hi ha una posició oficial sobre aquesta qüestió.
Sobre el particular de les captacions de fons en línia, recorda que mentre el 'crowdfunding' (donar suport econòmicament en un projecte empresarial amb o sense contraprestació) sí està regulat i les plataformes que ho organitzen compleixen uns requisits, quan es tracta de donacions a projectes altruistes no hi ha normativa.
Explica que hi ha plataformes que s'han llançat a la recaptació solidària mitjançant microdonacions a internet, i voluntàriament s'han acollit als codis que s'exigeixen per al 'crowdfunding' perquè per a la seva activitat, no existeix regulació, com ara migranodearena.org.
Teaming.net recapta fons per a finalitats solidàries d'una forma semblant. Allà també té oberta una campanya l'Associació Nadia Nerea, que disposa, alhora, d'un número de telèfon al qual remetre missatges solidaris i per al qual s'han organitzat diversos actes benèfics els últims anys, des de partits de futbol fins a actes i vendes solidàries, com la d'un calendari en què la nena apareix posant amb persones famoses.
