Defensa l'heretgia perquè molts avenços es deuen als heterodoxos
BARCELONA, 31 Oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa acaba de publicar 'Jesús era un heretge' (Ara Llibres), en què analitza exhaustivament per què Jesús el Natzarè va actuar durant la seva vida "entenent la fidelitat al judaisme d'una manera diferent de la imposada".
L'autor ha explicat a Europa Press que aquest assaig pretén arribar a més lectors que 'Última notícia de Jesús el Natzarè' (Proa 2006-Destino 2007 amb quatre edicions), ja que en aquell va buscar una figura de Jesús a partir d'una voluminosa biografia que incorporava les últimes investigacions històriques, bíbliques i teològiques a partir del mètode històric-crític, així com un estudi de la diversitat de fonts.
El nou llibre --prologat pel bisbe Joan Godayol i el professor d'història Jaume Botey-- pretén ser més divulgatiu: aprofundeix en les actituds més heterodoxes de Jesús davant del judaisme de la seva època i en els grans conflictes a partir dels quals es va anar apartant de la legalitat judaica, fins al punt que l'autor planteja "si aquest distanciament es va forjar com una escissió premeditada o una més rigorosa fidelitat a les pròpies conviccions", en trencar amb la pràctica religiosa formal i institucional del judaisme.
Per a l'autor, "els experts es posarien d'acord en una evidència: va ser un sectari, un heretge, en relació amb el judaisme oficial", i analitza les actituds que ho proven, com el seu enfrontament a costums de l'ortodòxia: circumcisió, sàbat, prescripcions alimentàries, culte sacrificial i normes de puresa ritual, entre d'altres.
També va ser herètic per les seves obres: destaca el seu anunci de la destrucció del Temple de Jerusalem, malgrat ser una referència sagrada, i la presentació d'un Déu "com a Pare, tot misericòrdia, capaç d'oferir el perdó abans de qualsevol penediment".
Busquets parla a més del seu nacionalisme: "Se sentia molt jueu i, com es feia en el seu mitjà cultural, tractava de gossos els pagans"; a més, considerava que els seus enemics eren els romans ja que des de nen va veure l'opressió als pagesos i la violència que implicava la submissió a un Imperi que va arribar a comercialitzar la terra, que per a un jueu era de Déu.
El llibre reivindica la legitimitat de l'heretgia argumentant que els avenços --inclosos els religiosos-- arriben sovint fins a tots gràcies als heterodoxos, i cita també el filòsof Ernst Bloch: 'El millor de les religions és que produeixen heretges'.
Segons Busquets, el grup --les institucions judaiques en el cas de Jesús-- acostuma a defensar-se dels pertorbadors aïllant-los i condemnant-los, tot i que siguin d'aquest mateix col·lectiu, ja que "l'heretgia no és cap contaminació des de fora, sinó un dels desenvolupaments intrínsecs de tot moviment" per adaptar-se a l'entorn social canviant.
PERIODISME, ASSAIG I FICCIÓ
Lluís Busquets i Grabulosa (Olot 1947), catedràtic de Llengua Espanyola, és doctor en Filologia Catalana, llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, i en Sagrada Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.
Ha combinat en tota la seva carrera docència, escriptura periodística --ara col·labora regularment en premsa escrita--, assaig i ficció, en bona part traduïda al castellà: ha publicat narrativa per a nens, joves i adults, estudis de filologia i, últimament, poesia i assajos com 'Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena' (2009) i 'Carta al Papa' (2010).
Després de les seves novel·les 'El Testament de Moisès' (2007) i 'Albada a Lisboa' (2012), espera tenir a les llibreries aquest any 'La mirada de l'auriga', una novel·la sobre l'escultura de l'auriga de Delfos.
