Actualitzat 06/10/2017 14:45

Art i cinema s'abracen en una exposició amb La Cinemathèque al CaixaForum

Fotograma de 'Spellbound', de Hitchcock, y un proyecto de decorado
EUROPA PRESS

La "lluminosa" exhibició recorre 120 anys de la història

BARCELONA, 15 des. (EUROPA PRESS) -

Art i cinema s'abracen en la "lluminosa" exposició 'Art i cinema. 120 anys d'intercanvis' organitzada per l'Obra Social La Caixa amb La Cinemathèque Française, que, a través de films, videoprojeccions, cartells, pintures i gravats, posa en relleu la porositat i els intercanvis entre les dues disciplines en un flux ininterromput fins a l'actualitat.

En roda de premsa, el comissari Dominique Païni, ha explicat que aquesta "exposició d'antropologia cultural" mostra, a través d'un centenar de noms i 349 obres, un joc de relacions i associacions plenes de matisos, amb troballes que pretenen modificar el punt de vista de pel·lícules i obres d'art molt presents en la memòria visual col·lectiva.

Estructurada en nou apartats des del segle XIX fins al XXI, l'exposició viatja --fins al diumenge 26 de març-- des del cinema primitiu fins a les cintes digitals i reconstruïdes, amb parades en els germans Auguste i Louis Lumière juntament amb més mestres de l'impressionisme; Charles Chaplin enllaçat amb artistes d'avantguarda; Salvador Dalí vinculat a Alfred Hitchcock, i Jean Luc-Gordard enllaçat a Andy Warhol i Yves Klein.

Païn ha avisat que el públic trobarà "associacions sorprenents" entre noms essencials de la història de les arts visuals i el cinema, amb altres destacats com Luis Buñuel, Marc Chagall, Jean Cocteau, Marcel Duchamp, Max Ernst, Fritz Lang, David Lynch, Claude Monet, Pablo Picasso i Aleksandr Rodchenko.

L'exposició tracta també del deute del cinema amb la resta de les arts i, inversament, de la inspiració que el cinema ha significat per a totes les arts visuals, ja que des de fa més d'un segle els metratges han estat una clara font d'inspiració.

SELECCIÓ "SUBJECTIVA"

Segons ha explicat, el relat s'ha construït a partir dels fons de La Cinemathèque seleccionats "d'acord amb records de manera subjectiva", per exemple, ha assegurat que no li agrada Georges Méliès, sinó els germans Lumière, als qui ha donat una presència més gran.

Segons la seva opinió, van inventar el documental, el somni i van descobrir la realitat: "Eren pintors, no prestidigitadors", mentre que Meliès oblidava la realitat i posava una cortina, on els Lumière ensenyaven la realitat com a directors de cinema.

A més, l'exposició inclou peces de museus com Orsay, Pompidou, Reina Sofia, Thyssen-Bornemisza, el Macba i Gala-Salvador Dalí, i la seva juxtaposició mira de ser, sobretot, clara i lluminosa, ha detallat.

"Els fragments de les pel·lícules s'ensenyen amb llum, ja que massa sovint les exposicions sobre aquesta qüestió es troben a sales fosques", ha dit el comissari, molt interessat a connectar amb el públic jove.

Alhora, ha mostrat la voluntat que el visitant miri primer l'exposició sense llegir els texts, i que després la revesteixi des de la lectura, ja que el seu plantejament és "veure per entendre el món".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés