Afirma que la sentència "no contribueix gens en l'aprofundiment democràtic"
BARCELONA, 6 març (EUROPA PRESS) -
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha assegurat aquest divendres que la institució continuarà treballant, sota un altre nom que el d'Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura, en la prevenció de la tortura i els maltractaments a Catalunya en els centres on hi hagi persones privades de llibertat, i ha assegurat que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) "no contribueix gens en l'aprofundiment democràtic" que recull la Carta Magna.
Ho ha dit després que el TC hagi anul·lat alguns articles de la llei del Parlament que regula la figura del Síndic de Greuges perquè considera que envaeixen competències exclusives de l'Estat en matèria de relacions internacionals i veu inconstitucional l'atribució d'Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura.
En roda de premsa, ha assegurat que continuarà vetllant per la prevenció de la tortura amb tots els organismes creats als centres on hi hagi gent privada de llibertat, i que continuarà comunicant les seves recomanacions a la Generalitat, l'Estat, les Nacions Unides i el Comitè de la Prevenció de la Tortura d'Europa.
Ribó ha recordat que es tracta d'una llei del Parlament, que té un dictamen favorable per unanimitat del Consell Consultiu i va ser aprovada per tots els grups excepte el PP, que se'n va abstenir, i ha remarcat que es basa en l'Estatut i que en l'aspecte de prevenció de la tortura reprodueix "literalment" el protocol de l'ONU en aquest àmbit.
Ha afirmat que l'Autoritat Catalana ha fet des dels seus inicis 188 visites a lloc amb persones privades de llibertat, mentre que el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura només ha fet 16 visites a Catalunya; el 2014, ha dit que l'Autoritat va fer 88 visites a Catalunya, mentre que el Mecanisme només en va fer 52 a tot Espanya.
Alhora, Ribó ha assegurat que demanarà a Govern i Parlament que instin l'Estat a nomenar el Síndic mecanisme català de prevenció de la tortura, i ha instat "per enèsima vegada" el Defensor del Poble a signar un acord de col·laboració, al qual sempre s'ha negat.
Ha assegurat que amb aquesta decisió, com amb la sentència de l'Estatut, "es restringeix, limita i lamina" competències de la Generalitat, i ha assegurat que va en la direcció contrària del que passa en els estats compostos democràtics del món --ja sigui federal o confederal--, en què una sola instància arribi a tots els racons.
Per a Ribó es presenta el dilema als governants i al TC de cap a on es va: "Cap a afirmar un estat plural o compost, o si això és inviable, què queda, afirmació que només amb un Estat pots comptar d'aquestes garanties per als teus drets".
