Quatre personatges molt extrems protagonitzen una cinta amb Fernando Esteso i Terele Pávez
BARCELONA, 14 Març (EUROPA PRESS) -
El director Agustí Villaronga aprofundeix en la joventut "truncada" per la guerra en la pel·lícula 'Incerta glòria', adaptació de la novel·la homònima de Joan Sales, que ha portat a la gran pantalla sense batalles i gairebé sense presència de la guerra, malgrat viatjar a la Guerra Civil espanyola.
Amb un pressupost de 3,7 milions d'euros i amb estrena aquest divendres a Espanya, la cinta se situa en el front d'Aragó el 1937, on un jove oficial --Marcel Borràs-- és destinat a un lloc temporalment inactiu, i coneix a una enigmàtica vídua de la qual s'enamora, Carlana --Núria Prims--, que aconsegueix enganyar-li perquè falsifiqui un document que la converteix en la senyora de la comarca.
En roda de premsa aquest dimarts, Villaronga ha assenyalat que la pel·lícula, a diferència de la novel·la, no recull batalles perquè l'espectador ja té molta educació cinematogràfica en aquestes i que a més la cinta no consisteix en una lluita d'ideologies perquè "no tracta d'això, sinó dels efectes de la guerra en la gent que està en un front".
Sobretot, ha subratllat, versa sobre la situació de "persones molt joves que surten a la vida i se'ls veu truncada, estan fora de lloc", i ha detallat que de la novel·la li van atreure uns personatges molt extrems i diferents entre ells, amb quatre postures molt diferents davant un conflicte bèl·lic, però alhora molt marcats i tergiversats per la guerra.
Preguntat per les similituds amb la seva pel·lícula 'Pa negre', ha defensat que si bé també aquesta va ser una adaptació d'un autor català --Emili Teixidor--, de la mateixa productora i d'una època semblant, en realitat no tenen gens que veure perquè aquella versava de la pèrdua dels ideals, però en un món infantil: "No les veig semblants".
LA GUERRA, UN BASSAL QUE ESQUITXA
Per a la productora Isona Passola (Massa d'Or), la pel·lícula recorre la "humiliació dels vençuts i el fet que la guerra és un bassal de merda en el qual si es tira una pedra sempre esquitxa a tots", a més de ser un cant a la joventut.
Passola ha constatat que la decisió està en mans del públic: "Estem a les sales al costat del millor que s'ha fet al món aquest any, però tenim una pel·lícula de proximitat, i es pot produir el fenomen que es va produir amb 'Pa negre': que és una pel·lícula que ens concerneix".
Ha destacat també la bellesa d'Aragó per als rodatges per l'estètica plena de "duresa" que imprimeix, una opció estètica que ha funcionat molt bé, també gràcies a la selecció d'un càsting amb integrants aragonesos com Fernando Esteso i Luisa Gavasa, en una pel·lícula en la qual també ha col·laborat Terele Pávez.
Esteso ha dit que ha après molt amb Villaronga, "que sap el que vols i és molt discret, entranyable i afectuós", i sobretot ha aplaudit que el director ha sabut mostrar el clima que requereix Aragó i una batalla que mai es produeix.
"Estan avorrits, no hi ha contraris, s'emborratxen perquè no tenen res que fer, plou i arrasa i tot aquest clima ho ha portat", ha destacat Esteso, que ha enaltit que els personatges són joves, sofreixen, estimen, i són egoistes i dolents.
L'actriu Núria Prims ha enaltit l'"ull fi" de Villaronga amb els actors, i ha dit que el director ha tingut molta paciència i exigència amb l'elenc, a més d'assenyalar que els actors no han tingut molt de temps d'assajos per a la precisió de Villaronga.
L'actor Oriol Pla ha assegurat que són pocs els personatges que deixen l'actor "arriscar fins a aquest punt d'histrionisme i de monstre" com el seu, que ha considerat molt complex perquè mai se sap el que pensa i el que defensa el personatge.
L'actriu Bruna Cusí ha dit que el seu personatge és "una noia bondadosa, crèdula i amb fe davant la vida", i ha coincidit a assenyalar que Villaronga ha exigit molta precisió alhora que ha ajudat els actors a fer un recorregut físic i emocional molt concret.
Marcel Borràs ha explicat que el seu personatge realitza un viatge als inferns i que, amb una forta moral al principi, va trencant-se i "rep molts cops", de manera que el repte era arribar fins a l'extrem que aconsegueix el seu personatge.
