Demanen una llei integral sobre delictes d'odi
BARCELONA, 19 gen. (EUROPA PRESS) -
L'informe 'Crims d'odi: Memòria de 25 anys d'oblit' ha elaborat un mapa de les 88 víctimes de delictes d'odi amb resultat de mort a Espanya en els últims 25 anys, amb la intenció de "criticar i suplir" la falta d'un cens públic sobre aquest tipus de delictes, han explicat aquest dimarts en roda de premsa els autors, Miquel Ramos i David Bou.
Entre els 86 casos --dos han estat dobles--, la investigació ha revelat que la majoria han estat per xenofòbia i racisme --37 casos-- i, en segon lloc, per aporofòbia, por o odi cap als pobres, un col·lectiu que és "dels que més pateix i alhora és més invisible", han lamentat.
Un equip multidisciplinari ha elaborat la llista --pública a 'CrimenesDeOdio.info' i oberta a aportacions-- a través de les hemeroteques dels mitjans, i han criticat que en molts casos no es va fer un seguiment del recorregut judicial, i mentre ha constatat que 35 van acabar en condemna, 4 van ser arxivats i 3 absolts, desconeixen el final de 42 casos.
ODI A UNA CARACTERÍSTICA
El president del Moviment Contra la Intolerància, Esteban Ibarra, ha assenyalat que l'Estat i la societat civil té una "assignatura pendent" amb les víctimes, i ha demanat una llei integral contra els crims d'odi que protegeixi les víctimes.
"No són delictes de sentiment, són de selecció de la víctima per una característica concreta", ha lamentat Ibarra, i ha afegit que ataquen la dignitat.
L'advocada penalista Laia Serra ha afirmat que un delicte d'odi no afecta només la víctima, sinó el col·lectiu: "Assenyala la subjugació del col·lectiu dins de la societat i envia el missatge que no es tindrà igualtat efectiva".
INVESTIGACIÓ I FORMACIÓ
L'advocada ha demanat que es facin investigacions ràpides i efectives d'aquests delictes, que es recullin en un cens les dades relatives, per poder progressar en l'àmbit penal i de polítiques públiques sobre les agressions d'odi, que han calculat en 4.000 a l'any, i s'estima que només el 10% es donen a conèixer.
Serra ha apuntat que l'Estat espanyol "té una resistència ideològica innegable" a reconèixer aquest tipus de delictes, i que endarrereix l'aplicació de reglaments internacionals, i ha demanat més formació per a investigadors i jutges, després de qualificar de lamentables algunes investigacions.
L'ARREL DELS CRIMS
Els autors han apuntat que un crim d'odi és el final del recorregut: "Els prejudicis s'aprenen amb discursos d'odi, que són l'arrel del problema" i s'hauria de tallar, i han apuntat que hi ha organitzacions a Espanya que es dediquen a difondre aquest discurs.
La majoria dels agressors tenen entre 16 i 21 anys, per la qual cosa existeixen "problemes de fons que van a l'arrel de qualsevol societat: l'educació", han reflexionat els autors. Serra ha afegit que falten mesures preventives.
Les víctimes són persones sense llar, transsexuals, homosexuals, immigrants, prostitutes, persones d'un determinat equip de futbol, antiracistes, antifeixistes, i qualsevol persona que tingui una característica diferent, han relatat.
PROTECCIÓ DE LES VÍCTIMES
A la presentació hi ha assistit Mavi Muñoz, mare de Carlos Palomino, un menor que va ser assassinat per discriminació ideològica per un militar d'ultradreta al Metro de Madrid, que ha lamentat la criminalització de les víctimes i ha demanat "protecció i reconeixement".
Muñoz ha demanat la il·legalització de la ultradreta i ha criticat l'existència d'un "terrorisme neonazi que l'Estat espanyol no reconeix, però empara", fet pel qual Serra ha afegit que grans penalistes del país es van alarmar quan es va parlar de preveure els delictes d'odi en el Codi Penal.
