Actualitzat 30/03/2017 23:13

Entre un 5 i un 10% de nens i adolescents presenta símptomes depressius

PAMPLONA, 16 nov. (EUROPA PRESS) -

Especialistes del Departament de Psiquiatria i Psicologia Clínica de la Clínica Universitat de Navarra (CUN) han iniciat un nou assaig clínic multicèntric internacional per provar la seguretat i eficàcia (fase III) d'un nou fàrmac en pacients pediàtrics amb depressió major. El medicament és la vortioxetina, un fàrmac que ja s'ha provat en pacients adults.

En un comunicat, l'investigador principal de l'estudi i director de la Unitat de Psiquiatria Infantil i Adolescent d'aquest centre hospitalari, César Soutullo, ha advertit que "actualment es calcula que entre un 5 i un 10% de la població pediàtrica presenta símptomes depressius". Els trets d'aquesta malaltia en nens i adolescents "són diferents als símptomes habituals de tristesa que presenta la població adulta", ha apuntat.

En pacients menors, els símptomes depressius es caracteritzen per irritabilitat, canvis d'humor, desgana, apatia i pensaments negatius sobre un mateix. "Tot i que actualment existeixen teràpies efectives contra la malaltia continuen investigant-se nous tractaments per ampliar el ventall d'alternatives terapèutiques amb menors efectes secundaris", ha explicat l'especialista.

L'assaig clínic, ja obert en la CUN, provarà la seguretat i eficàcia del fàrmac antidepressiu vortioxetina, en una mostra de 15 a 20 pacients d'entre 7 i 17 anys. Els pacients han d'estar ja diagnosticats de trastorn depressiu major i rebent tractament mèdic com pacients ambulatoris per a l'esmentat trastorn. Han d'estar disponibles per participar a l'estudi durant 16 setmanes, segons figura en el web de l'estudi: https://www.kites-study.com.

La investigació es desenvoluparà també en centres mèdics d'altres països com els Estats Units i Polònia.

L'estudi, anomenat Kites-Study, organitza els pacients participants en quatre grups diferents. Un d'ells rebrà la medicació que s'investiga en una dosi determinada, i el segon grup, el mateix medicament en una altra dosi diferent. Al tercer se li administrarà un altre medicament antidepressiu efectiu per a la depressió infantil, la fluoxetina, i al quart grup, un placebo (que no conté cap fàrmac actiu). Per assignar als pacients de manera aleatòria a cadascun dels quatre grups s'utilitzarà un programa informàtic.

Durant el desenvolupament de l'estudi, els participants assistiran a cinc sessions de teràpia amb un dels membres de l'equip mèdic de l'estudi. Aquestes sessions tindran una durada màxima de mitja hora.

L'estudi es desenvoluparà durant un termini de 16 setmanes, amb consultes setmanals o cada 5-10 dies, fins a un total de 12 i una última de revisió posterior. Aquest estudi clínic i els tractaments proporcionats no comporten cap cost per als participants.

El doctor César Soutullo ha remarcat la importància d'aquesta investigació "ja que la depressió és un problema bastant freqüent en nens i adolescents". Tot i això, "els símptomes no solen ser com els dels adults, en els qui es manifesta sobretot mitjançant tristesa. En menors, alguns nens presenten avorriment, falta d'interès o irritabilitat, símptomes que a vegades confonen el diagnòstic amb alteracions conductuals, relacionades amb l'adolescència", ha assenyalat. Altres vegades, poden presentar un menor rendiment acadèmic, a causa d'una falta d'atenció i d'interès que els fa deixar d'esforçar-se, descriu el psiquiatre.

Aquests símptomes són comuns a altres circumstàncies no relacionades amb la depressió, si bé l'especialista ha indicat que "l'alarma deu disparar-se quan es produeix un canvi de conducta, no necessàriament molt brusc, respecte al seu estat basal (normal)". "Al llarg d'unes setmanes és un nen que comença a estar molt cansat, amb problemes físics, o que expressa idees que connoten una autoestima molt baixa", ha continuat.

Alteracions físiques, com problemes per dormir o canvis en la gana i un estat d'humor trist, irritable o de desinterès són alguns dels principals trets depressius en menors. "Un nen que deixa de sortir amb companys i es passa molt temps a casa sense fer res, amb sensació d'apatia", són altres possibles senyals depressius que descriu Soutullo. En definitiva, "són menors que presenten un estat d'humor alterat, mantingut i prolongat en el temps, amb falta d'energia, desgana o apatia i idees negatives sobre ell mateix", conclou l'investigador.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés